U Pequenu Príncipi

Versió en la fala de Xàlima que m'ha fet bastar n'Antòniu Garrido. Moltes gràcies!

A Léon WerthPidu perdón aus pequenus pur habel didicáu esti libru a unha pesoa maiol. Teñu unha seria excusa: esta pesoa maiol é u millol amigu que teñu nu mundu. Teñu oitra excusa: esta pesoa maiol poi comprendel to, hasta us librus pa us pequenus. Teñu unha terceira excusa: esta pesoa maiol vivi en Francia, ondi ten fomi i fríu. Ten verdadeira nicisiái de consolu. Si toas estas excusas nun foran suficientis, queru didical esti libru au pequenu que esta pesoa maiol foi in oitru tempu. Toas as pesoas maioris han síu pequenus antis. (Peru poicas u recordan). Curriju, entoncis, a miña didicatoria:
A Léon Werthcuandu era pequenu.

Aquest llibre és un dels més ben editats que he tingut el gust de fullejar, segons el meu criteri. A més, és una petita joia dialectològica que no té preu. Per explicar-ho, però, primer ens posarem en situació. Al nord-oest de Càceres, la província nord d'Extremadura, a la frontera amb Portugal hi ha una vall que es diu Xàlima (Jálima en castellà i Xálima en fala). En aquesta vall hi ha principalment tres pobles, que són: As Ellas, Sa Martín de Trevellu i Valverdi du Fresnu. Totes tres poblacions parlen en fala i com és normal, tenen algunes petites variacions internesmicrodialectals. Per exemple a San Martín en comptes de dir U Pequenu Príncipi, diuen O Pequenu Príncipi. Idò bé, per no deixar cap poble endarrere en l'edició d'aquest llibre (i així ho expliquen al pròleg) han repartit els capítols entre tres traductors i hi ha uns capítols en mañegu (Sa Martín), uns altres en valverdeiru (Valverdi) i uns altres en lagarteiru (As Ellas) i han indicat quins estan escrits amb cada varietat. A part, el pròleg pren de forma molt lleugera un caire reivindicatiu i demana que la fala sigui tinguda en compte i promoguda per part de l'administració extremenya ja que és una de les llengües minoritzades d'Europa amb un major percentatge de parlants a la seua zona, i és que devers el 90% de la població de Xàlima parla en fala. En alguns d'aquests pobles la rotulació dels carrers està en fala fins i tot. 

Però d'on surt la fala? Bé, sembla ser que és una illa lingüística gallega que s'originà en el segle XIV a Xàlima en ser colonitzada, majoritàriament, per gallecs i alguns lleonesos. Amb el pas dels temps han romàs allà, isolats. Venen a ser una espècie d'Alguer pel català, però en versió gallega. Té uns 10.500 parlants i hi ha disputa entre si és gallec o si és una llengua autònoma, tot i haver tingut un origen gallec. El que sí està clar és que és una varietat galaico-portuguesa. És el galaico-portuguès de Xàlima i sona així:

খুদে রাজকুমার "Khude Rajkumar" (bengalí)

En primer lloc vull donar les gràcies a n'Antòniu Garrido per aquest regal tan fabulós.

Aquest llibre està escrit en bengalí. Aquesta llengua és la que es parla a Bengala, a orient de l'Índia i és la llengua oficial de Bangladesh. Es tracta d'una llengua indoeuropea pertanyent al grup de les indoàries i té ni més ni menys que uns 190.000.000 parlants situant-se a la sisena posició en el rànquing de les llengües del món amb més parlants. 

Així i tot, tot i ser llengua nacional de Bangladesh, país independitzat del Pakistan l'any 1971, i de ser la llengua principal a tota la regió de Bengala, no va ser fins l'any 1995 que es publicà la primera edició de Le Petit Prince en aquesta llengua. L'exemplar que mostr en aquestes fotografies és de l'any 2000, que és quan es reedità la segona edició d'aquest títol, editada a Calcuta, la Índia. 

En color salmó clar: Bengala, en salmó fosc: Bangladesh. Aquesta és l'àrea língüística del bengalí:

Бяцхан Хунтайж "Biatsxan Xuntaij" (mongol)

Com que no puc escriure en ciríl·lic la fotografia es correspon a la dedicatòria inicial del llibre a Léon Werth.

Aquest llibre en mongol ha estat un regal del col·leccionista extremeny Antòniu Garrido, així que primer de tot: moltes gràcies.

L'edició en mongol és una que, tot i trobar-se a les antípodes de les llengües romàniques, tenia molt interès en adquirir. Ha estat una casualitat molt grossa que n'Antòniu em regalàs aquest llibre, no l'esperava mica i ell no podia saber de cap manera l'interès que tenia en aquest llibre. El cas és que si no erra res l'any que ve na Laia i jo farem un viatge a través d'Àsia embarcats en el transsiberià i en el transmongolià. I clar, m'agradaria fer-me amb les traduccions dels llocs per on passem: Rússia, Tatarstan, Buriàtia, Mongòlia i Xina.  

El cas és que sortosament ara se m'ha simplificat la feina. I és que el mongol té dos alfabets, el ciríl·lic i el tradicional, que si no vaig equivocat s'usa a Mongòlia Interior, a la Xina. Ara ja només quedarà que em centri amb aquest exemplar en alfabet tradicional, que és, al mateix temps, el més mal d'aconseguir tot i que el mongol sigui sempre una rara avis aquí, a aquesta zona d'Europa. 

Aquest idioma té uns 5.300.000 parlants, tres milions dels quals tenen nacionalitat xinesa. Tot i poder sonar redundant el mongol és la llengua mongòlica amb més parlants. I és que les llengües mongòliques formen un grup lingüístic com pot ser-ho el grup romànic pel castellà o l'italià. A Europa  es parla una llengua mongòlica, concretament a la república de Calmúquia (Rússia), al Caucas, s'hi parla el calmuc (per ara no tenc constància que existeixi cap Petit Príncep en aquest idioma). 

El Prencipinu (extremeny)

edició de Le Petit Prince en extremeny traduïda i entregada per n'Antòniu Garrido.

A Léon Werth

Píu perdón a los niñus pol habel dedicaú esti libru a una presona mayol. Estoi desimíu con una desculpa seria: esta presona mayol es el mejol amigu que tengu en to'l mundu. Tengu otra desculpa: esta presona mayol es escapá de tomal a tranquiju toínu, mesmamenti los librus jechus pa nenis. Tengu una tercel desculpa: esta presona mayol vivi en Francia ondi sufri  jambri y fríu. Tieni verdaéra nesecidá de sel consoláu. Si toas estas desculpas nu arrejundin totalmenti, quedríe dedical esti libru al niñu que jue antañu esta presona mayol. To las presonas mayoris han emprecipiáu siendu niñus. (Peru mu poquinus s'arrecuerdan). Asina, qu'apañu la mi dedicaúra:

A Léon Werth

cuandu era muchachinu.

Extremeny. Aquest és un llibre amb el qual començava a fer-me a la idea que mai l'aconseguiria. Mesos passats vaig estar telefonant a diverses llibreries d'arreu de Càceres per saber si era possible aconseguir-lo però o bé em donaven llargues o directament la resposta era negativa. En algunes ocasions fins i tot estic en la idea que ni manco sabien que existís una versió de Le Petit Prince en extremeny, que és un parlar de transició entre l'asturlleonès i el castellà que es parla al nord de Càceres de la qual Plasència és la ciutat més important.  

S'estima que aquesta parla té uns 200.000 parlants, part d'ells distribuïts al sud de Salamanca, a la zona limítrofa amb Càceres. L'extremeny té una salut lingüística qüestionable. Hi ha un transvasament de parlants d'extremeny al castellà que en dificulten la transmissió intergeneracional a la vegada que no gaudeix d'un estatus de prestigi ni té cap tipus de reconeixement a nivell oficial per part de les institucions.

Algunes particularitats destacables de l'extremeny són la palatalització d'algunes L en posició inicial, tot i que en molt menor volum que l'asturià. Per exemple: Lludia (llevat) però diuen luna i no lluna com fa l'asturià. Després, i és el que més em crida l'atenció, hi ha una tendència molt forta a tancar vocals àtones en posició final de paraula de manera que les -o esdevenen -u i les -e es realitzen com a -i. Per exemple prencipinu  (on a més s'ha produït una dissimilació en la i/e de la síl·laba inicial) en comptes de principino. Aquesta vacil·lació entre i/e en posició àtona és habitual en l'asturlleonès, que varia en tots els títols de Le Petit Prince editats: El Principín (asturià), El Prencipicu (lleonès), L Princepico (mirandès) o El Prencipinu (extremeny).

Si desitjau saber més de l'extremeny i llegir-lo en tota la seua esplendor enllaç a continuació un parell de blogs escrits pel traductor d'aquest llibre:

Pintura telúrica i Arti de la mairi tierra

Un regal fabulós des d'Extremadura

Aquest és el contingut del paquet que he rebut a Correus aquesta tarda. Una gran i grata sorpresa, de la qual no sé com puc donar les gràcies suficients a n'Antoniu Garrido, que és qui me l'ha fet bastar i que és, també, el traductor de l'edició en extremeny de Le Petit Prince i el coordinador de les traduccions de l'edició en la fala de Xàlima. La sorpresa ha estat que n'Antoniu m'hi ha adjuntat no un, sinó dos llibres extres: un en bengalí i l'altre ni més ni menys que en mongol.

Estó contentu, muy contentu. Gracias Antoniu!

Després en les respectives entrades aniré espipellant millor i amb més detall els diversos llibres. Ja ho veis, ara mateix em falten les paraules. 

El Principín (asturià)

Edició en asturià. Regal de na Maite Ferrer. Gràcies!

A Leon Werth

A los neños pído-yos que me perdonen por ufiertar esti llibru a una persona mayor. Teo una bona sida: esta persona mayor ye'l meyor amigu que tengo en mundu. Teo otra sida: esta persona mayor pue entendelo too; mesmamente llibros pa neños. Teo una tercera sida: esta persona mayor vive en Francia, onde tien fame y fríu. Fai-y falta que lu consuelen dafechu. Si toes estes disculpes nun foren abondo, entós dedíco-y esti llibru al neñu qu'esta persona mayor foi n'otres dómines. Toles persones mayores foron neños enantes. (Mas son poques les que s'alcuerden d'ello). Pongo, entós, al dreches, la mio ufierta:

A Leon Werth,

cuando yera neñu.

Alabat siga Déu! Finalment després de molt de temps, i gràcies a una gran col·leccionista i enamorada de Le Petit Prince, na Maite Ferrer, he aconseguit afegir la versió asturiana d'aquest llibre a la meua col·lecció. És un llibre que potser ara no és massa mal de trobar perquè l'han reeditat recentment però que quan vaig començar la col·lecció, estava exhaurit des de feia temps i no se sabia si el reeditarien o no. Saber això va fer que passàs a estar doblement triplement interessat en aconseguir-lo. 

Durant aquests anys, buscant-lo, he anat trobant altres traduccions en astur-lleonès com per exemple la versió mirandesa L Princepico o la lleonesa El Prencipicu. Existeix també, exhaurida des de fa prop de 15 anys, una versió en extremeny anomenada El Prencipinu que per atzars de la vida, n'Antòniu Garrido, el traductor, m'ha escrit per enviar-me'n un que arribarà pròximament. De colp acabaré tenint un exemplar de cada traducció que s'ha fet a l'astur-lleonès, després que hagués perdut tota esperança. No toc de peus a terra.

I és que l'asturlleonès (mal conegut com a bable a Astúries) és, al meu entendre, la llengua més maltractada de tota Espanya. No només ha estat desplaçada a zones rurals i s'ha cuidat trencar la transmissió intergeneracional de la llengua, com també succeeix amb l'aragonès; sinó que per ficar més llenya al foc és una llengua que ha estat gestionada de manera molt diferent a cada un dels territoris on es parla (Astúries, Cantàbria, Lleó, Miranda do Douro i Càceres) de manera que en alguns punts gaudeix de cert reconeixement legal, com ocorre a Miranda o a Astúries i a altres indrets pateix de la indiferència més absoluta per part de l'administració, com passa a Lleó, Cantàbria o Càceres.

L'asturià té a Astúries uns 550.000 parlants i l'asturlleonès, en el seu conjunt supera els 600.000 parlants.

Den Lille Prins (danès)

edició en danès de Le Petit Prince, de l'editorial Lindhart og Ringhof, regal de na Maite Ferrer (gràcies!)

Til Léon Werth
Jeg må bede jer børn undskylde, at denne bog er tilegnet en voksen. Men jeg har en virkelig god undskyldning: den voksne, der her er tale om, er den bedste ven, jeg nogen sinde har haft. Jeg har også en anden undskyldning: denne voksne forstår alt, selv bøger for børn. Og jeg har endnu en undskyldning: hen bor i Frankrig, hvor han sulter og fryser. Han trænger virkelig til trøst. Hvis alle disse undskyldninger ikke slår til, skal jeg gerne dedicere bogen til denne voksne som barn. Alle voksne har engang været børn. (Men det er ikke ret mange af dem, der kan huske det.) Min dedikation kommer altså i stedet for til at lyde: 

Til Léon Werth,
dengang han var en lille dreng.

Aquest llibre me l'ha regalat na Maite Ferrer, que també és una col·leccionista de LPP en tots els idiomes haguts i per haver. Així que moltes gràcies per aquesta edició danesa. N'estic molt conent!

I és que, segons sembla, aquesta col·lecció de Le Petit Prince acaba d'encetar una nova branca lingüística. Per si encara algú no ho sap, principalment vaig decidir enfocar la col·lecció cap a les llengües romàniques, així i tot no hi ha llengua que no sigui benvinguda en aquesta família d'asteroides B 612. Així és com, per exemple, tenc alguns llibres en llengües cèltiques i com des d'ara endavant don el tret de sortida a la branca germànica, especialment a la família escandinava amb Den Lille Prins.

El danès és una llengua germànica. És a dir, forma part de la mateixa família que l'anglès i l'alemany. D'entre les germàniques, s'engloba en el grup de llengües escandinaves, o germàniques del nord, de manera que tot i estar emparentada amb les altres germàniques, és un idioma molt proper a l'islandès, al noruec, al feroès o al suec. Algunes d'aquestes llengües són tan properes que inclús s'ha arribat a parlar d'una única llengua escandinava pel que fa a la tríada danès-noruec-suec. 

El danès té devers uns 6.000.000 parlants:

blau fosc: llengua majoritària ||| blau cel: llengua minoritària