 |
| Exemplar 27 de l'editorial Tintenfass en sòrab |
Léonu Werthoju
Ja pšosym te źiśi, aby mě wódali a njeměli mě za złe, až som te knigły napisał za wótrosćonego luźa. Mam za to dobru zawinu: Wón jo ten lěpšy pśijaśel, ako ja na tom swěśe mam. Drugu zawinu wiźim we tom: Ten luź wšomu rozmějo, samo knigłam za źiśi. Gronim wam hyžći tśeśu zawinu: Ten bogi jo žywy we tej Francojskej, tšada tam głodu a mrějo zymu, Toś dejał se troštowaś a rozbuźiś. Joli až pak take tšoje zagronjenje njedosega, by kśěł z hyn tymi kniglickami wobdariś togo gólca, ako ko ten wótrosćony luź něga raz był. Wšak su byli wše wjelike luźe nejžpjerwjej raz źiśi. (Rownož ga to lěbda nichten spomnjejo.) Toś zlěpšyjom swój górjejcny zachopjeńk na tu wizu:
Léonu Werthoju,
ako jo něga hyšći był gólack.
Aquest llibre el vaig trobar a Barcelona el 9 de desembre de 2016. Havia entrat a la llibreria Alibri amb l'autopromesa de no comprar-hi res. Bé, està clar que vaig sucumbir. Tintenfass fa llibres en llengües i dialectes d'idiomes amb pocs parlants o amb vies de desaparició. Fa tirades de 300 exemplars, i els 30 primers estan numerats. Aquest exemplar n'és el 27.
Aquest exemplar, a més a més, pel que fa a la meua col·leccioneta, és el primer exemplar que tenc escrit amb una llengua eslava. Concretament està escrit en sòrab. Aquest idioma es parla a l'est d'Alemanya, devora Brandenburg. És un idioma eslau parlat per unes 50.000 persones i es divideix en dos dialectes: alt sòrab i baix sòrab. Ethnologue reconeix aquests dos dialectes com a dues llengües diferents. I a mode de tret general, l'alt sòrab s'assembla al txec i el baix sòrab, al polonès.
La particularitat més destacable del sòrab és que manté els tres nombres: singular, dual i plural. El nombre dual és un nombre que ha desaparegut en la resta de llengües indoeuropees (amb l'excepció de l'eslovè que també el manté). Es tracta d'un nombre destinat a designar a conjunts de dos individus. És un tret propi d'algunes llengües flexives. Ho tenia el grec antic i ho té, per posar un exemple, el maltès.
Actualment Alemanya reconeix el sòrab com a llengua cooficial allà on es parla i tot i tenir una situació delicada l'idioma té una vida cultural prou destacada i té parlants de totes les edats. Així i tot els parlants de sòrab són tots bilingües, no tenen cap classe d'autonomia política i representen un nombre reduït de parlants. A més, la impregnació de l'alemany cada dia és més notable.
