Da klaane prinz (carinti)

Edició en carinti de l'editorial Verlag M. Naumann (2002)
(llibre 90 de la col·lecció)


Fian Léon Werth,
Deafts ma bittschen nit bes sein, liabe Kinda, dåss dås Biachle an Awåxanan gwidmat is. Håb åba a guate Entschuldigung dafia: Ea is mei ållabesta Freind af da Wölt. Is no a Grund: Da sege Awåxane vasteht afåch ålls, aa Biacha fia Kinda. Håb no an drittn Grund: Ea is in Frånkreich dahaam, wo a hungat und friat. Ma muass eam afåch a bissale aufrichtn. Wånn dås ålls nit gnua is, dånn wüll i dås sege Biachle in degn Kind widman, wås da Awåxane amål gwesn is. A jeda Awåxane wår zeast amål a Gschråpp - aa wånn si lei de wenigstn von senan dainnan kennant. I tua ålso mei Widmung umschreibm und såg:
Fian Léon Werth,
wia a no a klaans Biable wår.

El carinti és un dialecte del bavarès parlat a la Caríntia austríaca (Kärnten). Caríntia és un territori històric que actualment es troba repartit entre Àustria i Eslovènia. En el passat havia donat nom a una regió molt més àmplia que arribava fins l'Adriàtic. 

El carinti és una variant semblant al tirolès. Forma part del conjunt dialectal del bavarès meridional, que és un dels tres blocs dialectals del bavarès. Aquest, però, en part es caracteritza per les influències que ha tingut de l'eslovè, l'italià i del ladí; totes elles llengües amb les quals hi està en contacte. Aquest dialecte té una vitalitat alta a la regió, que té devers mig milió d'habitants.

L'estat de Caríntia en el conjunt austríac

En major detall, Caríntia. En verd les àrees de parla alemanya. En blau,
les àrees de parla eslovena. La línia morada marca el territori històric
de l'eslovè en aquesta regió.

Маленький принц "malienkii prints" (ucraïnès)

edició en ucraïnès de l'editorial RIDNA MOVA (2016)
(llibre 89 de la col·lecció)

Леонові верту
Уклінно перепрошую моїх маленьких читальників за те, що присвятив я цю книжку дорослому чоловікові. У мене є поважне виправдання: цей дорослий — мій найкращий друг. Є в мене й друге ви- правдання: цей чоловік може зрозуміти все, навіть книжки для дітей. І, нарешті, третє виправдання: цей дорослий мешкає у Франції, в голоді й холоді. Він конче по- требує розради. Якщо ж усіх виправдань буде замало, то я радо міг би присвятити книжку дитині, якою був колись цей до- рослий чоловік. Адже всі дорослі були ко- лись дітьми. (От тільки мало хто з них про це пам’ятає). Отож я виправляю присвяту:
Леонові Верту,
коли він був маленьким

L'ucraïnès és una llengua eslava oriental fortament emparentada amb el bielorús, el rutè i el rus. És parlat per uns 47.000.000 de persones, principalment a Ucraïna (exceptuant les àrees sud-orientals del país en les quals és majoritari el rus per raons històriques diverses). Aquesta llengua, fora d'Ucraïna és parlada a una fina franja enllà de les seues fronteres amb Rússia, Bielorússia, Romania, Transnístria, Moldàvia, Polònia, Eslovàquia i Hongria. 

Tot i les desavinences actuals d'Ucraïna amb Rússia, podria dir-se que històricament han estat dos països que han anat sempre junts, havent estat Kíev una de les ciutats històriques del poble rus. Sense anar més lluny, totes les llengües eslaves orientals abans citades tenen el seu origen en el rus de Kiev, una llengua eslava que es parlava a l'estat eslau medieval Rus de Kíev que vindria a ser l'origen de la Rússia actual. Per això tota la zona del Donbass (on hi ha les autoproclamades repúbliques de Lugansk i de Donetsk) a part de ser-hi, el rus, llengua majoritària, el sentiment de pertinença amb Rússia hi és molt fort perquè el Donbass és una àrea actualment partida en dos: una part dins d'Ucraïna, i l'altra dins Rússia. 

El cas és que tot i haver tingut durant moltíssims segles una història conjunta, ucraïnesos i russos no sempre han anat units. Durant alguns períodes moderns, especialment durant alguns moments de la URSS, l'ucraïnès ha estat desprestigiat i arraconat prohibint-se'n el seu ensenyament a dins de les aules. És per això que part del poble ucraïnès ha adoptat el rus com a llengua pròpia tot i sentir-se plenament ucraïnesos. Així i tot a la major part del país les dues llengües conviuen amb harmonia, tal com ho han fet, al cap i a la fi, durant segles.

L'alfabet tot i ser també ciríl·lic presenta algunes diferències respecte al d'altres llengües, amb la presència d'algunes lletres que per exemple el rus no té: i ï

El Principino (brescià)

Edició en brescià de Papero (2016)
A Leone Werth
Domande scüsa ai s'cècc de ìga dedicàt chel liber ché a 'na persùna granda. Gó 'na scüsa seria: cheta persùna granda l'è el mé socio piö' car al mónd. Gó amò 'na scüsa: chesta persùna granda la pöl capésser töt, a pò i liber per i gnarili; e ghé  n'ó amò 'n'ótra: chest grand òm el sta en Francia, el ga fam, el ga frèt e 'l ga besògn féss de ésser cunsulàt. E se töte cheste scüse i'è mìa assé, garó la dedica de chel liber ché al pütì che l'è stat sté grand òm.
Töcc i òm i è stàcc pütì 'na ólta. (Ma póch i se la ricórda.)
Alùra, giösta la mé dedica.
A Leone Werth
quand che l'ia picinì.

El brescià és un dialecte del llombard que es parla a la regió de Brescia. Forma part del bloc oriental del llombard.  Dels 4.000.000 parlants de llombard, 1.300.000 parlen brescià, situant-lo d'aquesta manera com a un dels dialectes llombards amb major salut ja que la regió de Brescia té també un nombre d'habitants similar al de parlants. 

En verd fosc: el llombard. En verd clar: l'espai que ocupa el brescià.



Al Principein (emilià de Piacenza)

Edició en piacentí de l'editorial local Papero (2016)
A Leone Wert
Demand pardon ai ragass d'avé dedicä cull libar ché a un om. A g'ho 'na scüsa seria: cl'om lé a l'è al mé migliur amis ca g'abbia al mond. A g'ho 'na seconda scüsa: cl'om lé al pö capì tütt, anca i libar pri ragass. E ag n'ho 'na tersa: cla parsona lé la sta in Fransa, la g'ha fam, la g'ha frëdd e la g'ha botta 'd bisogn da vess cunsulä. E se tütt chill scüsi ché i bastan mia, dedicarò cull libar ché al ragazz ch'è stä cla parsona lé. Tütt i grand j'enn stä ragazz 'na voota. (Ma pooc ad lur as na ricorda.) Perciò curregg' la mé dedica:
A Leone Wert
Quand a l'éra un ragazzein.

El piacentí és un dialecte de la llengua gal·loitàlica anomenada emilià-romanyol. És la variant d'aquesta llengua que es parla a la província de Piacenza. Aquest dialecte es troba al límit occidental de l'àrea lingüística emiliana. És per aquesta raó que, d'acord amb el contínuum lingüístic romànic, presenta traces de continuïtat amb la llengua llombarda, sobretot amb el lèxic. 

El piacentí no té cap norma codificada per escriure'l, de la mateixa manera que no la té cap altra varietat de la llengua emiliana. Tot i tenir uns 150.000 parlants en una àrea que no arriba als 300.000, pateix la mateixa pressió que la resta de parlars emilians. La proximitat amb l'italià, la manca d'un estàndard, el fet que tots els seus parlants són bilingües i utilitzen també l'italià i que no s'estudia a les aules posen en una situació delicada a l'emilià que pot acabar diluint-se davant de l'italià estàndard. 

Encerclat amb vermell: àrea lingüística de l'emilià. Em4 és làrea del piacentí.

Li p'tit prince (való de Lieja)


Edició en való de Lieja. Tintenfass (2012)
(llibre 86 de la col·lecció)
A Lèyon WerthQui lès-èfants ni m'ènnè volèsse nin dè mète èn-avant 'ne grande djin po k'mincî m' lîve. Dj'a 'ne bone  rêzon: c'èst m' pus grand camarårade, li mèyeû qu' dj'åye å monde. Ènn'a co ine ôte: cila pout tot comprinde, minme lès lîves  po lès-èfants. Èco eune di rêzon: ciste-ome la, i vike èl France wice qu'il a faim èt freûd. Il a dandjî d'èsse apåhté. Èt si tot çoula n' conte nin a vos-oûy, dji vou bin d'ner mi scriyèdje a l'èfant qu'il a stu. Totes lès grantès djins ont stu dès-èfants, mins fwért pô d'zèls s'ènnè sov'nèt. Adon, dji m'va candjî, èt dîre:A Lèyon Werth,qwand il èsteût on p'tit gamin.  

El való és la llengua romànica més septentrional de tota la Romània (territori de parla romànica). És una llengua d'oïl parlada a Valònia, Bèlgica. En el való s'hi distingeixen diversos dialectes, dels quals, el més septentrional és el való de Lieja, que és la parla amb la qual s'ha traduït aquest llibre.

Aproximadament hi ha uns 600.000 parlants de való. De tota manera, tal com succeeix amb tantíssimes llengües minoritzades, la tendència és la d'anar perdent parlants front el francès. A la dècada de 1950 el 80% de la població valona parlava való. Actualment, però, el percentatge ha decaigut fins aproximar-se al 50% de la població total. Les raons, com de costum, són diverses i complicades. A part de l'augment demogràfic amb ciutadans de parla francesa, el való pateix un procés de desintegració interna a causa de l'adquisició constant de calcs morfosintàctics i lèxics del francès. Dit d'una altra manera, a part d'haver-hi belgues a Valònia que no saben parlar való, molts dels que sí el podrien parlar han acabat parlant un való tan afrancesat que no pot considerar-se que parlin una llengua diversa al francès. Seria un cas semblant al que a Occitània anomenen francità.

Colors rosacis: llengües d'oïl. color rosa: picard; color salmó: való; vermell: xampanyès; salmó fosc al sud de la Luxemburg belga: lorenès.

Di latje prins (frisó septentrional)


Edició en frisó septentrional de l'editorial Tintenfass (2010)
Llibre 85 de la col·lecció 
Tu Léon Werth.
Ik måå me bai da bjarne önjtschülie, dåt ik dåtheer bök eb wåksenen mansche tuälin. Ouers ik hääw en ålwrien grün deerfor: Dideere wåksene mansche as di beeste fründ, wat ik aw e wråål hääw. Ik hääw nuch en oudern grün: Dideere wåksene mansche koon åles ferstönje, sügoor da böke for bjarne. Än ik hääw en treeden grün: Dideere wåksene mansche booget önj Frånkrik, weer'r hunger last än früst. Deeram schal'r hiilj nüsi en lait trååsted wårde.
Än wan åål dadeere grüne nuch ai nooch san, sü wal ik dåtheer bök dåt bjarn tuäine, wat dideere wåksene mansche iinjsen wus. Åle wåksene manschne san iinjsen bjarne wään (ouers ai maning foon ja koone dåt nuch tånke). Deeram wal ik min tuäining wat ruchtseete:
Tu Léon Werth,
as'r nuch en latjen dräng wus
.

El frisó és una llengua germànica que parlada a Frísia (regió costanera entre Holanda i Dinamarca). És una llengua greument amenaçada, té uns 480.000 parlants dels quals només 10.000 ho són de frisó septentrional, que és el frisó parlat al nord d'Alemanya, tocant amb la frontera danesa. 

El frisó septentrional és parlat a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Fering, Imömrang), Sölring), Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland.

Actualment es tracta d'una llengua en perill d'extinció, ja que a molts llocs les generacions jóvens han deixat d'aprendre'l. Les excepcions són unes poques poblacions a les illes de Fering i Amrum i l'àrea de Risum-Lindholm. Molts són trilingües (frisó septentrional, alemany estàndard i baix alemany) i, sobretot al llarg de la frontera danesa, quadrilingües (frisó septentrional, alemany estàndard, baix alemany i danès.

Hi ha diverses associacions culturals i polítiques que defensen els seus drets i cultura. La principal associació dels frisons septentrionals és la Nordfriesischer Verein ("Associació de frisons septentrionals"). La Nordfriesischer Verein ajuda a mantenir l'idioma i la cultura de Frísia septentrional.

Àrea lingüística del frisó

Àrea lingüística del frisó septentrional

El mouné Duc (borgonyó)


Edició en borgonyó aconseguida mercès en Gérard Taverdet
(llibre 84 de la col·lecció)

Ài Léon Werth
Y demande brâmant padon és mounés épeus és petieüts d'aivoî beillé çte livre ài ine grande passonne. Mas Y'ai ine bonne esqueuse: ç'té grande passonne ât le moillou aimi qu' Y'ôc au monde. Y'ai ine aute esqueuse :ç'té grande passonne peut tot copranre, min-me lés livres pô lés petiéüts. Y'ai ancô ine aute esqueuse : ç'té passonne haibite an France laivoù íle ai faimgne épeus froid. Et ile ai bé besoin d'ête reconseulée. Si teurtotes çés esqueuses ne seuffisent pas, Y veux bén euffrî çte livre au petiéüt qu'ât éï ç'té grande passonne dans le tamps. Teurtotes lés grandes passonnes sont éï d'aibôd dés petiéüts. (Mais y'an n'ai guére que s'an raippallent). Y côrrige don mai dédicaice:
Ài Léon Werth
Quand él état i petieut gârs.

L'edició en borgonyó no és gaire antiga, és del 2014. Així i tot sembla ser que els 400 exemplars que es publicaren d'aquest llibre no han tardat en trobar propietari. Feia temps que tenia l'ull posat a aquest exemplar però pel fet de ser relativament nou havia estat prioritzant la recerca d'altres títols més susceptibles a exhaurir-se. Quin error! Una mica més i em qued sense borgonyó. Quina col·lecció romànica seria, si em faltàs la llengua de l'antic ducat de Borgonya? 

De fet, aquesta traducció no rep el nom del mouné Prince, sinó del mouné Duc. Això es deu, tal com em va estar explicant Gérard Taverdet, que fou el traductor del llibre, al fet que Borgonya mai no ha tengut ni rei ni príncep. La Borgonya a la que Taverdet feia referència era la Borgonya anciana, la Borgonya independent que fou durant 700 anys en la qual el màxim càrrec estamental era el Duc. Borgonya no era terra de prínceps sinó de ducs i per tant el llibre, per coherència amb la tradició del lloc de la llengua a la qual ha estat traduït, parla també del Duc, del mouné Duc.

El borgonyó actualment és una llengua d'oïl amb una situació difícil. A dia d'avui són pocs més de 50.000 els parlants d'aquesta antiga llengua diluïts en una regió que té més d'un milió i mig d'habitants. Això significa que el borgonyó no el parla més que el 3,33% de la població de Borgonya, tot i que especialment a França és molt difícil saber amb una mínima certesa el nombre de parlants de qualsevol llengua que no sigui el francès. A més, bona part dels seus parlants són d'edat avançada.  En una entrevista al diari Le Bien Public Taverdet explica a què es deu, en part, la situació actual del borgonyó:

Comment expliquer sa disparition plus marquée que dans certaines régions ?
« Sa disparition s’explique par sa proximité avec le français. Les Bourguignons étant Français de langue, de cœur et d’esprit, cela explique sa disparition, contrairement à l’Alsacien ou au Corse. De même, le rôle prépondérant de Dijon dans la région, et sa forte propension à parler français dès 1914, a accentué cette disparition. »

Pourquoi n’y a-t-il pas, en Bourgogne, de panneaux en patois, comme c’est le cas en Corse ou en Bretagne ?
« Ce manque d’uniformité, d’égalité est un problème. Aujourd’hui, les panneaux routiers en Bretagne sont dans les deux langues, et en Bourgogne, on va jusqu’à franciser des lieux-dits en patois qui ont pourtant toujours porté ce nom. C’est une francisation un peu absurde. »

De tota manera, a Borgonya existeixen algunes entitats i moltíssima gent dedicada a la preservació del seu llegat cultural i lingüístic. Entre aquests grups destaca, per exemple, la Maison du Patrimoine Oral du Bourgogne, que es dedica, entre altres coses, a organitzar tallers i cursos per ensenyar la llengua als més jóvens del país.

A kis herceg (hongarès)

Llibres comprats a Budapest durant la Lluna de Mel. El de dalt, trobat a un
antiquari (núm. 82 de la col·lecció) és de 1973. El de sota, a una llibreria a
punt de tancar (núm 83 de la col·lecció). Realment, cronològicament parlant
tocaria que els números anassin al revés. L'antiquari el vaig trobar un dia més
tard d'haver comprat el nou.

Léon Wert-nek
Kérem a gyerekeket, ne haragudjanak, amiért ezt a könyvet egy fölnőtt széles e viágon a legjobb barátom. De van egy másik mentségem is: ez a fölnőtt mindent meg tud érteni, még a gyerekeknek szóló könyveket is. Harmadik mentségem pedig a következő: ez a fölnőtt Franciaországban él, s ott éhezik és fázik. Nagy szüksége van vigasztalástra. Ha pedig ez a sok mentség nem elegendő, akkor annak a gyereknek ajánlom könyvemet, aki valaha ez a fölnőtt volt. Mert előbb minden fölnőtt gyerek volt. (De csak kevesen emlékeznek rá.) Ajánásomat tehát kijavítom, ilyesformán:
Léon Wert-nek,
amikor még kisfiú volt.
L'hongarès és una llengua que sempre que l'escolt em fa viatjar, si més no mentalment al centre de Pécs, al castell de Buda o simplement a la riba del Danubi. Budapest m'agrada, m'agrada molt. Deixant de banda els fílies personals, l'hongarès és un idioma singular. Pertany a la família de les úgriques. Això vol dir que per trobar una altra llengua emparentada amb l'hongarès tocaria viatjar milers de quilòmetres a l'est, en direcció als monts Urals, allà on tot just comença Sibèria, on hi trobam l'ostiac i el vogul, que en són llengües cosines.

Fruit d'una migració antiga en la recerca de terres amb un clima més hospitalari i de terres més fèrtils un grup d'úgrics emigrà al cor d'Europa Central i des de llavors ençà tenim la terra d'Hongria. Aquesta llengua, que no és indoeuropea sinó que és uràlica, té 14 vocals diferents; és aglutinant, cosa que vol dir que a partir de sufixos i prefixos van allargant una paraula afegint-li significats de temps, persona, determinació i règim. A més, per acabar-la de fer, l'hongarès declina en vint casos diferents entre els quals hi trobam casos habituals com nominatiu, ablatiu o datiu, però també hi ha casos com són l'al·latiu (cap a...), el delatiu, i l'il·latiu (cap a...(dins)), entre d'altres. Està clar que cada llengua és un món, o un planeta dels que visita el petit Príncep, però l'hongarès, d'entre els mons coneguts és el més gros, és Júpiter. 


Els 14 milions de parlants que té l'hongarès es reparteixen de la següent manera:

In piltlajtoanpili (nàhuatl)

Edició en nàhuatl cortesia de Juan Carlos Solís,
Moltíssimes gràcies!
(llibre 80 de la col·lecció)

VII
Ipan makuilpan tonali, nochipa se kitlaskamatilia ichkatsi, nechpouilijke ni ichtakayotl tlen nopa piltlajtoanpili inemilis. Sansampa nechtlajtlanilik, uan axika se tlapeualtilis kamanali, kense kuesoli itlajka tlen san se iseltika moyolnemilik ika miak tonalme:
- Tlan se ichkatsi kininkua kuatini, ¿No kinkua xochime?
- Se ichkatsi kikua nochi tlen kipantia.
- ¿Ixkichauj xochime tlen kinpiaj uitstini?
- Kena, ixkichkauj xochime tlen kinpiaj uitstini.
- Uajka, nopa uitstini, ¿ika tleno kualtia?
Na axnijmatiyaya.
El nàhuatl és una llengua ameríndia parlada a Mèxic. Va ser la llengua dels asteques. Té 1.750.000 parlants, la majoria dels quals són bilingües tot i que encara queden alguns parlants monolingües de nàhuatl. Està reconeguda per Mèxic com a llengua nacional, de la mateixa manera que el castellà. La llengua està formada per 28 dialectes, alguns d'ells inintel·ligibles entre parlants de diferents varietats de nàhuatl, i la variant més parlada és la de Puebla o Huasteca, amb fins a 800.000 parlants. 

El nom de nàhuatl ve del mot nāhuatlahtōlli que en català vol dir "la parla clara". El nàhuatl va ser la "lingua franca" de l'àrea coneguda com a Mesoamèrica que abastava la meitat de Mèxic i gairebé tota Amèrica Central des del segle VII fins a l'arribada dels castellans en el segle XVI. Avui, el nàhuatl contemporani difereix del nàhuatl del segle XVI (anomenat nàhuatl clàssic), i per això s'ha elaborat un nou sistema d'escriptura que es fa servir en l'ensenyament bilingüe de les comunitats indígenes. Això no obstant, no ha rebut total acceptació, atès les diferències entre els diversos dialectes del nàhuatl, que han d'adaptar-lo a la seva fonètica particular. 

A la Constitució mexicana el nàhuatl obté reconeixement per a l'establiment d'ensenyament bilingüe i intercultural a les comunitats d'origen nahua, cosa que vol dir que pot ensenyar-se a les escoles. La llengua, però, ha quedat gairebé exclusivament en llavis de la població rural indígena o a les aules de les universitats com a curs per a antropòlegs i historiadors. Tanmateix, actualment el nàhuatl és encara la llengua no europea més emprada (amb més d'un milió de parlants) a tot el territori mexicà.

Molts noms de països tenen el seu origen en la llengua nàhuatl: Mèxic (Mēxihco), Guatemala (Cuauhtēmallān), i Nicaragua (Nicānāhuac). Hi ha un gran nombre de topònims d'origen nàhuatl a Mèxic. 




شازده کوچولو "Shahriar Kuchulu" (persa farsi)

llibre en farsi que em regalà en Pierre Le Sage
pel dia del meu casament. Moltíssimes gràcies
(número 81 de la col·lecció)
À Pierre Le Sage, 
Ahir em vaig casar. Totes les dates poden ser especials però volíem que la nostra ho fos una mica més: 7.1.17 capicua. Entre els convidats hi havia un antic company de pis de quan vivia a Barcelona. En Pierre. És francès i no fa gaire havia viatjat a l'Iran. Quan arribà a Formentera pel casament em va fer aquest regal: El petit príncep en persa, concretament en farsi. Va ser un detall que vaig trobar molt especial i és per això que he volgut prioritzar aquest llibre per davant d'alguns altres que tenc encara per comentar. Des d'aquest moment aquest llibre m'evoca records del fantàstic dia d'ahir, i a la vegada fa que dediqui aquest llibre a una persona gran: és dels millors amics que tinc en el món, i aquesta persona gran viu a França. 
À Pierre Le Sage 
quand il était petit garçon.

El persa és una llengua indoeuropea que pertany al grup de les indoiranianes. D'aquesta família és la llengua, de lluny, amb un major de totes amb ni més ni menys que cent milions set-cents mil parlants!
Principalment es parla a l'Iran, l'Afganistan i al Tadjikistan. A cada un d'aquests països el persa rep un nom diferent: a l'Iran li diuen farsi (que no és més que una deformació de la paraula persa a través de l'àrab que ha canviat la p incial per una f). A l'Afganistan rep el nom de persa dari i al Tadjikistan rep el nom de tadjik i s'escriu en ciríl·lic.

No sé si n'existeix cap traducció de El petit príncep, però bé. El cas és que també existeix un altre dialecte del persa que és molt interessant. Té molt pocs parlants, devers uns 10.000, i es tracta del bújar. Aquest dialecte és el parlat pels jueus de Bukharà a l'Uzbekistan, dels quals la majoria emigraren a Israel. 

àrea lingüística del persa

Princi i Vogël (albanès)

Edició en albanès. editat a Tirana l'any 2008
Llibre 79 de la col·lecció

Një herë, kur isha gjashtë vjeç, kam parë një figurë të mrekullueshme në një libër për pyjet e virgjër, i cili titullohej "Ngjarje të vërteta". Figura tregonte një gjarpër boa duke gllabëruar një egërsirë. Ja një kopje e asaj figure.
Në libër shkruhej: " Gjarpërinjtë boa e gllabërojnë prenë e tyre të tërën, pa e copëtuar me dhëmbë. Pas kësaj ata nuk janë në gjendje të lëvizin dhe për gjashtë muaj sa vazhdon tretja, flenë gjumë.
Feia temps que tenia ganes de tenir aquest llibre. El petit príncep en albanès. En aquesta ocasió no n'he copiat la dedicatòria del començament, sinó els dos paràgrafs que donen peu al primer capítol. Ja m'avorria copiar sempre el mateix tall. 

Aquesta llengua és molt especial. És indoeuropea però és l'última llengua que queda de la família il·lírica. Us imaginau un dia en que de les romàniques només en sobrevisqués, per exemple l'italià? Idò això passa amb l'albanès. Aquest idioma es parla a part de a Albània, a Kosovo, i a alguns indrets del sud d'Itàlia, Grècia, Macedònia i Montenegro. A més a més, té prop de 7.000.000 de parlants. L'albanès es divideix en dos blocs dialectals: el gheg i el tosc. El tosc és el que es parla a la meitat sud d'Albània i a Itàlia mentre que el gheg és el que es parla a l'altra meitat del país juntament amb Kosovo i Macedònia.


Tiprens-La (crioll de Guadalupe)

Edició en crioll de Guadalupe


Pou Léon Werth
Sé timoun-la an ka mandé-zòt tanprisouplé a-zòt davwa an mété liv-lasa an lonnè a on granmoun. An ni on bon rézon fo-zòt pwan an konsidérasyon: granmoun-lasa sé plibon zanmi an ni asi latè. Ondòt rézon ankò: granmoun-lasa annéta konpwann toutbiten, jis liv a timoun. On twazyèm rézon ankò: granmoun-lasa ka réte Lafwans ola i fen é i swèf. I bizwen on moun konfòwté-y. Si tout sé rézon-lasa pa ka pézé asé, an dakò pou mèt liv-lasa an lonnè a timoun-la granmoun-lasa té yé antanlontan. TGout sé granmoun-la sé dabò timoun yo té yé pou konmansé. (Mé pa ni onlo adan-yo i ka sonjé sa.) Konsékaman an ka rèktifyé lonnmaj an-mwen:
Pou Léon Werth
antan i té timoun.
El crioll de Guadalupe és un dels vuit o nou criolls que actualment tenen una traducció de Le Petit Prince. La base d'aquesta lingua franca, crioll o pidgin és el francès. Aquesta parla es troba dins de l'anomenat crioll antillà (o de les Antilles). Presenta moltes semblances amb el que es parla a Martinica, Santa Lucía i Dominica. Tant Guadalupe com Martinica són dos departaments d'ultramar francesos. Aproximadament aquest crioll té 1.200.000 parlants. 

Des de l'any 1970 ençà el crioll ha passat de ser considerat una llengua amb un estatus socioeconòmic baix a ser considerat un element d'indentitat nacional. Aquest fet ha propiciat el naixement d'una certa renaixença literària amb traduccions i creacions pròpies escrites en crioll antillà.


Bidzig Pirens (Hemşince)


Edició en hemşince. Regal d'en Jordi Villalba

Léon Werth'in hamar
Bidzignin var menen oç toğ, isa kirkes medz martu me adamiş ai.. Ama muhim sebeb me unim: inçañ himi ays martas soy enger me unnatsi oç. Megal sebebs al, ays martes emmen ikin gimate kidanoğ mart men a. Dağotse hamar kervadz kirkoun bila. Edisoği sebebs al: Ays martes himi Firansayi gabri, kağtsadza, dun tur al çuni. Uine varin toğ guza. Isa hamradz sebepniyes herker çi ta a, yes al kirkes anu bidzigutinin adamiş genim. Medzoun bitunn al meg oxti me bidzigeni. (şidage ases ana, isa hişoğnin kiçin.)
Ana bidatzadzin bes poxetsi:
Léon Werth'in bidzigutinin hamar.
L'hamxeni és un parlar armeni del nord-est de Turquia, Abcàsia i Rússia. Pertany al bloc de l'armeni occidental tot i que presenta molts de trets arcaitzants que fan que no hi hagi una inintel·ligibilitat plena entre parlants d'aquesta varietat i la resta de parlants d'armeni occidental. De tota manera, el hemşince està en greu perill d'extinció. Segons la font que es consulti s'estimen entre 1.000 i 15.000 parlants d'hamxeni del gairebé mig milió que hi havia arribat a haver a Turquia abans del genocidi armeni i de la posterior assimilació que patí aquest grup ètnic.

Al mapa, aquest dialecte correspon al número 8, en ocre. Cal tenir en compte, però, que al 8 de més a l'esquerra i a la part esquerra del 8 central l'armeni ha desaparegut davant el turc. S'observa un altre 8 a la costa de la Mar Morta, a les costes de l'actual Abcàsia i part de Rússia. 

Փոքրիկ Իշխանը "Pokrig İşkhanı" (armeni occidental)

Edició de 2016 en armeni occidental. Gràcies Jordi Villalba!

L'armeni occidental és un dels dos estàndards que té l'armeni modern. És una llengua indoeuropea que forma en sí mateixa una rama pròpia: l'armènia. És parlat principalment a Turquia, tot i que també es parla per la costa oriental del mar Negre. A conseqüència de l'exterminació de la població armènia indígena durant el Genocidi Armeni de 1915, l'armeni occidental es parla avui en dia, pràcticament en exclusivitat, per les comunitats de la diàspora armènia al voltant del món. Com a llengua d'una diàspora, i com a llengua que no és oficial en cap estat, l'armeni occidental s'enfronta a l'extinció a mesura que els seus parlants natius perden la fluència en la llengua en mig de pressions per assimilar-se als seus països amfitrions. S'estima que el nombre de parlants fluids de l'armeni occidental és de menys d'un milió. 

Aquest poble en diàspora en concentra, majoritàriament als Estats Units d'Amèrica, a Europa, Amèrica Llatina, Orient Pròxim i Austràlia. Així i tot és la llengua habitual del 18% dels armenis que avui encara viuen a Turquia i la de només el 8% dels seus joves. 


Mapa de 1909 que mostra fins on s'estenia l'armeni a inicis del segle XX.
En groc: armeni occidental. En verd: armeni oriental

Am Prionnsa Beag (gaèlic escocès)

Edició de Tintenfass en gaèlic escocès


Do Léon Werth.
Tha mi an dòchas gum math clann dhomh gun d'ainmich mi an leabhar seo air inbheach. Tha leisgeul cudromach agam. Is e gun e an t-inbheach seo an caraid as fheàrr a th'agam air an t-saoghal. Tha leisgeul eile agam. Is e sin gu bheil an t-inbheach seo air chomas rud sam bith a thuigsinn, eadhon leabhraichean do chloinn. Tha treas leisgeul agam. Is e sin gu bheil an duine seo a'fuireach anns an Fhraing far a bheil acras air is e fuar. Tha e fior fheumach air cofhurtachd. Mura fòghainn na leisgeulan seo air fad, tha mi ag iarraidh an leabhar seo ain meachadh air a'phàiste a bha 'san inbheach seo aig aon àm. Is e pàiste a bha anns a h-uile h-inbheach an toiseach. (Ach is beag dhiubh a chuimhnicheas air sin.) Ceartaichidh mi mar sin an t-ainmeachadh agam:
Do Léon Werth
nuair a bha e na bhalach beag. 

El gaèlic escocès és la llengua que em faltava per tenir tots els parlars cèltics amb els que El petit príncep s'ha publicat. Es tracta d'una llengua fortament emparentada amb el gaèlic irlandès i el gaèlic parlat a l'illa de Manx (que per cert, té una història sociolingüística molt interessant). Aquesta llengua té prop de 60.000 parlants, dels quals, entre 500 i 1.000 habiten al Canadà, a Nova Escòcia. Seria genial un Petit Príncep en una llengua cèltica parlada al Canadà!

Tal com es veu en el mapa, els seus parlants es concentren sobretot a les costes escarpades que hi ha a la banda occidental d'Escòcia. Actualment aquest idioma és cooficial a tota Escòcia juntament amb l'anglès i l'escocès (o scot). Des de fa uns pocs anys hi ha escoles que practiquen la immersió lingüística en gaèlic i han aconseguit que incrementi el coneixement d'aquesta llengua entre els més petits i han arribat a escolaritzar ja fins a un 0,44% de la població escolar d'Escòcia. Així i tot la situació no és clara, entre el 1990 i el 2000 el nombre de parlants davallà en un 11%, fet que constata el procés lent, però constant, de substitució lingüística que es pateix a les Terres Altes d'Escòcia davant de l'imparable anglès.


Малкият Принц "Malkiat Prints" (búlgar)



Edició en búlgar d'any incert de Lutshezar Mintshev 

На Леон Верт

Моля децата да ми простят, че съм посветил тази книга на възрастен човек. Имам сериозно извинение: този възрастен човек е най-добрият ми приятел на света. Имам и друго извинение: този възрастен човек може да разбира всичко, дору книтите за деца. Имам и трето извинение: този възрастен човек живее във Франция и тьрпи там глад и студ. Той наистина има нужда да бъде утешен. Ако всички тези извинения не са достатьчни, тогава искам да посветя тази книга на детето, което този възрастен човек е бил някога. Всички възрастни хора са били първо дела. (Но малцина от тях си го спомнят.) И така, поправям посвещението си:На Леон Верт,
козато е бил талко тотче.

El búlgar és una llengua eslava parlada als Balcans, concretament a  Bulgària i de forma minoritària a algunes zones que li són frontereres. És una llengua que està molt relacionada amb el macedoni fins arribar a un punt en el qual hi ha certa polèmica en si considerar el macedoni com a llengua independent o com a una varietat búlgara. El cas macedoni-búlgar és un d'aquests en el qual la política s'hi ha aferrat més que no la filologia. Bulgària no reconeix el macedoni perquè és una manera de no reconèixer Macedònia? Macedònia comet un cas de secessionisme lingüístic després de la seua independència per tal de diferenciar-se de Bulgària? 

El que està clar és que són dues parles pràcticament intel·ligibles entre elles. Totes dues, juntament amb el serbi o el croat, formen part de la branca de llengües eslaves meridionals. A més, tant el macedoni com el búlgar són les úniques llengües eslaves que han perdut els casos, que ja no declinen i tenen articles. Si ens centram estrictament en el búlgar, podem dir que és una llengua amb 12 milions de parlants i ha tengut una influència molt forta del turc i del grec. 

blau: búlgar | morat: macedoni | ratllat: parles de transició

Rey Siñu (crioll de Casamance)


Edició escrita en el crioll parlat al Senegal, any 2015

Pa Léon WerthN na pidí mininus purdoŋ pabiya N partí e libru-li algeŋ garandi. N tené boŋ diskulpa gó: kel algeŋ garandi i ña amigu ki má garandi ku N tené na mundu ntidu. Ntené wútur diskulpa: kel algeŋ garandi ta ntendé kusaŋus tudu, nuŋku librus pa mininu. N tené mas wútur diskulpa, di tres: kel akgeŋ garandi mundñe k-i morá siŋ la na Fransa fomi ku friw pegá-l. I pirisisá diritu pa i konsoladu. Ma si kel diskulpas tudu ku N pidí siŋ pa kel algeŋ garandi ka cigá, a-gora N mesté partí e libru-li kel algeŋ garandi na tempu di si mininesa. Pabiya gintis garandi tudu cigá di sá mininu. (Ma puku di yelus ta lembrá di se mininesa.) Yel ki mandá N toná jobé ña manera di partí e libru:
Pa Léon Werthkontra k-i sá baŋ mininu siñu.

Entre els criolls portuguesos hi ha els criolls de l'Alta Guinea, entre els quals hi ha el crioll de Cap Verd i el crioll de Guinea-Bissau. Aquest segon és parlat també al sud del Senegal, a Casamance. El llibre que es comenta en aquest escrit pertany a aquesta última regió: el crioll parlat al Senegal, que és, al cap i a la fi, una variant del crioll de Guinea-Bissau.

Aquest crioll té uns 500.000 parlants, 140.000 d'ells a Casamance, Senegal. El dialecte de Casamance, respecte als altres parlars de crioll de Guinea-Bissau té la particularitat d'haver estat influït també pel francès. Els seus parlants popularment anomenen aquesta parla amb el nom de portuguis.  Tot i el Senegal ser un país amb una àmplia majoria musulmana (representen el 94% de la població total), els parlants de portuguis són catòlics, i a dia d'avui la majoria tenen llinatges d'origen portuguès com ho són Fonseca o da Silva, entre d'altres.

L'antic Regne de Casamance va fer una aliança amistosa amb els portuguesos; el rei local adoptà l'estil de vida europeu i hi havia portuguesos a la seva cort. En 1899 la ciutat fou cedida a França i a mitjans del segle XX l'idioma es va estendre pels voltants. Després de la independència del Senegal de França els criolls van ser vistos com a amics dels francesos, i la discriminació que han patit de part dels més nombrosos wòlofs ha provocat la lluita per la independència de Casamance des de 1982. (Per a més informació fer clic aquí --> enllaç)

En vermell la regió de Casamance

bandera independentista de Casamance

PS: Desconec quina deu ser l'opinió formada pel despatx d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, però consider que la forma normalitzada, en català, per a aquest territori hauria de ser Casamança.

Prispinhu (crioll de Cap Verd)

Edició de Tintenfass de l'any 2013 en capverdià

Pa Léon Werth
Mininus nhós purdâ-m pamódi N didika es libru-li pa algen grándi. Más N teni bon diskulpa: kel algen grándi é nha midhor amigu na mund'interu. Tánbi N teni otu diskulpa: kel algen grándi-li ta ntendi tudu kusa, ti libru pa mininu. Inda N teni más un diskulpa: kel algen grándi ki N sata fla, e sta morádu na Fránsa k-e ta pása fómi ku friu. E mesti konsolu própi. Más si tudu kel diskulpa ki N da ka txiga, nton xa-m didika kel libru-li pa kel algen-li, más pa kántu l-el éra pikinóti. Pamódi tud'algen grándi nasi mininu. (Má nós é poku ki ta lenbra.) Purisu a-li nha didikatória kurijidu:
Pa Léon Werth,
kánt'éra pikinóti.

Aquesta és una de les nou-centes còpies editades per Tintenfass en crioll de Cap Verd, una llengua criolla amb uns 920.000 parlants que té com a base el portuguès. Detots els criolls amb base portuguesa, el de Cap Verd és el més antic de tots i el que gaudeix d'un major nombre de parlants. Això fa que sigui una llengua rellevant i a tenir molt en compte entre els lingüistes que estudien les parles criolles. Entre altres coses tot això és rellevant perquè aquest parlar ha mantengut trets lingüístics que ajuden a estudiar el portuguès dels segles XV - XVII.

Malgrat Cap Verd ser un país independent des de l'any 1975 i de ser el crioll la llengua materna majoritària de la població capverdiana, el portuguès segueix sent l'única llengua oficial del país. Això fa que al país es visqui una situació de diglòssia en la qual el portuguès ocupa els llocs administratius i educatius mentre que el crioll és la llengua del carrer. Així i tot, a causa de la presència del portuguès en els estaments més elevats a totes les illes de Cap Verd s'hi està registrant un procés progressiu de descriollització.