Ti-Prens Lan (crioll de Martinica)

Edició caraïbeditions en crioll de Martinica
(num 105)

Ba Léon Werth
Mwen ka mandé sé timanmay-la padon, davwè sé an gran-moun man sonjé, lè man matjé liv-tala. Mwen ni an bon rézon pou sa: gran.moun tala, sé pli gran zanmi, mwen trapé asou laté. Mwen ni an lot bon rézon: gran-moun tala pé konprann tout bagay, i pé jis jonprann liv timanmay. Mwen ni an twaziem bon rézon: gran-moun tala ka rété an Frans, éti i ka soufè anba lafen épi frédi. I bien bizwen an moun pou choyé'y. Si pa ni asé épi tout sé rézon-tala, mwen bien lé sonjé timanmay-la, gran-moun tala té yé avan. Tout gran-moun té dé timanmay, avan yo vini gran. (Pa ni anlo ki ka sonjé sa.) Kidonk, mwen ka chanjé ti-pawol tala:
Ba Léon Werth
lè i té ti-bolonm.

El crioll de Martinica és una variant del que es coneix com a crioll de les Antilles, de la mateixa manera com ho és també el crioll de Guadalupe. Així, tant el de Martinica com el de Guadalupe són dos dialectes de l'antillà. 

Tot i així també existeix un Le Petit Prince amb la variant de Guadalupe: Tiprens-La. Un i l'altre presenten certes diferències però la comprensió entre els dos parlars és mútua. El crioll de Martinica té uns 422.000 parlants i tal com pot observar-se, és de base francesa. Des de l'any 1970 aquest crioll està estandarditzat amb una normativa ortogràfica moderna gestionada pel GEREC.