Primera edició de A kis herceg (1957)
(núm 210)
Dr Kluane Prinz (alemany del Sud Tirol)
Edició de wesakeditions en alemany sudtirolès
(núm 209)
Firn Léon Werth,
I bitt olle Kindr um Nochsicht, weil i des Buach an Erwogsenen gwidmet hon. I hon a hondfeste Entschuldigung: Dr Erwigsene isch mein ollrbestr Freind af dr Welt. I hon nou an Grund: Dr Erwogsene konn gor olls verstiahn, sogor die Biachr fir die Kindr. I hon nou an drittn Grund: Dr Erwogsene wohnt in Frankreich, wou er hungrt und friert. Er braucht an Troast. Wenn de Entschuldigungen nou nit genua sein, wear i des Buach den Kind widmen, des dr Erwogsene friaher amol gwesn isch. Olle groassn Leit sein zearsch amol Kindr gwesn. (Obr wianige bsinnen si nou drun.) I tua meine Widmung asou verbessrn:
Firn Léon Werth,
wia er a kluanr Bua gwesn isch.
El Tirol és una regió escapsada i dividida per una frontera transalpina que divideix els tirolesos entre austríacs i italians. Aquesta divisió no hi ha estat pas sempre. De fet, data de 1918 quan l'imperi Austrohongarès fou desmembrat i esquarterat després de perdre la Gran Guerra. Amb tot això els italians s'emportaren el Tirol del sud com a botí de guerra tot i que la pràctica totalitat de la població d'aquesta vall és de parla alemanya. I així ocorre encara avui en dia. Pràcticament el 70% de la població sudtirolesa parla alemany. Concretament el sudtirolès, un alemany que pertany al grup meridional del bavarès.
El sudtirolès manté moltes característiques amb l'alemany d'Àustria. Aquesta regió italiana gaudeix de certs privilegis que no tenen altres zones d'Itàlia. Una d'elles és que per obtenir el permís de residència s'han de demostrar coneixements d'alemany. Us imaginau a l'Espanya actual que segons diuen és un dels països més descentralitzats del món i on més drets i llibertats tenim de tota Europa, que fos requisit saber català per poder residir a les illes Balears de la mateixa manera que ocorre amb l'alemany al Tirol del Sud? No veritat? Idò això. El cas és que al Sudtirol ho tenen així de bé. A més, l'ensenyament és també amb alemany i hi funciona també tota l'administració pública de la regió.
Parlam de dialecte sudtirolès perquè el trobam al territori administratiu del Sudtirol però és molt important apuntar que el tirolès parlat al sud i al nord del Tirol són iguals. No hi ha dos dialectes tirolesos, n'hi ha un: el tirolès. S'usa la forma sudtirolès per assenyalar que es fa referència a l'alemany tirolès parlat a Itàlia. Sí que és cert que 99 anys de dominació italiana sota aquest territori, per molta autonomia real que tingui, han de fer-se notar i si tenim en compte que no existeix cap idioma que sigui hipermeable, el sudtirolès té actualment alguns italianismes que la resta de parles austríaques no tenen.
 |
| Vall del Tirol. Amb taronja les àrees de parla alemanya divides entre els dos estats. |
Uccâ priinsâš (sami inari)
 |
| Edició en sami inari (núm 208) |
Omâstum LÈON WERTH:in
Párnááh, adeliččijd-uv addâgâsân tom, ko mun lam omâstâm taam kirje vuorâsulmuid. Mutâ must kale lii jieččân suijâ toos:
Taat vuorâsolmooš lii lamaš munjin maailm pyeremus ustev ubâ eellimäigistân. Já toos lii nubbe suijâ meid: tot vurâsolmooš kalmoo já killáá neelgi kostnii Ranskaenâmist. Sun taarbâš hirmâdávt jeððiittâs. Já jis toh suujah iä ližžii tuárvi, te mun kale puávtám mielâstân omâstið taam kirje ton párnái, kote tuot vuorâsolmooš ohtii lii lámáš. Puoh vuotâsulmuuhhân ohtii láá lámáš párnááh, (mutâ häärvih sist tom mušteh). Ná mun tivostâm:
Cálám taam kirje LÉON WERTH:in,
talle jo sun lâi uccâkaandâš.
El sami inari és una llengua uraliana parlada per quasi 300 persones a la regió d'Inari, Finlàndia. Aquesta llengua actualment és oficial a la regió d'Inari però tot i així es troba en una situació de perill greu ja que la transmissió intergeneracional està trencant-se. Existeix l'associació Anarâškielâ Servi que té la finalitat de promoure l'ús i l'aprenentatge d'aquesta llengua.
Juntament amb el sami skolt (U'cc Prinsâš) i el sami del Nord (Bás prinssáš) aquesta edició de Le petit prince són les tres mostres de llengües sami que existeixen de les nou llengües sami que encara són vives a dia d'avui. Tot i així, algunes amb una salut molt qüestionable, com és el cas dels sami Ume i sami Pita que comptaven cadascun d'ells amb 20 parlants l'any 2000. O, el cas més greu de tots, el del sami Ter, amb només 2 parlants l'any 2010.
 |
| Número 7: sami Inari |
കൊച്ചുരാജകുമാരന് "Kotxu Rajakumaran" (malaiàlam)
 |
| Llibre en malaiàlam editat el 2011 (núm 207) |
No he copiat cap fragment per raons tipogràfiques òbvies. El cas és que som davant d'un nou exemple de llengua dravídica. Recordem que així grosso modo el gran andarivell de llengües que hi ha a l'Índia pot dividir-se en dos blocs lingüístics: les llengües indoàries a la meitat nord i les llengües dravídiques a la meitat sud del subcontinent. Confés entendre igual de poc les del nord que les del sud tot i que, segons la teoria, les del nord s'assemblen més a les llengües europees pel que fa a macroestructures generals de l'idioma pel simple fet de formar, totes, part de les llengües indoeuropees.
Cosa que no suceeix amb les dravídiques. Es pensa que el bloc dravídic és anterior a l'indoari i que a rels de l'arribada dels indoaris fa milers d'anys els dravídics quedaren concentrats al sud d'on avui en tenim mostres a partir de llengües com el malaiàlam, el tamil, el telugu o el canarès entre d'altres. Malaiàlam i tamil sembla ser que tenen una intercomprensió mútua molt elevada. Com de costum, aquest idioma té un alfabet propi semblant als dels voltants però diferent alhora i és oficial a l'estat de Kerala.
El malaiàlam té uns 37 milions de parlants i segons l'ethnologue és la vint-i-novena llengua amb més parlants del món.
ちいさな王子 "Hoshi no Oji-sama" japonès
 |
| Regal que m'ha fet en Jordi E. del seu viatge al Japó. Mil gràcies! (núm 206) |
A finals de setembre va ser quan vaig rebre aquest llibre. Me'l portaven directament des de la Xina, embolicat d'una manera molt polida -encara el guard amb el paper-. El llibre està escrit en vertical. I és que l'escriptura japonesa és tot un món. Al Japó tenir mala cal·ligrafia està mal vist.
Tal com acab de comentar, l'escriptura d'aquest llibre és vertical i és que modernament el japonès pot escriure's verticalment i horitzontalment. Al principi l'escriptura japonesa era únicament vertical, però amb el pas del temps la influència occidental ha calat en aquest aspecte i ja hi ha textos amb escriptura horitzontal. A tot això cal saber que si el text està en horitzontal toca llegir-se començant per dalt a l'esquerra. En canvi, si està en vertical, s'ha de començar per dalt a la dreta. No és res complicat però ben segur que pot resultar embullós quan algú poc avesat llegeix un diari amb articles en els dos sentits.
Una altra cosa molt curiosa és que tenen una onomatopeia per al silenci. Nosaltres entenem les onomatopeies com a maneres de representar mitjançant l'escriptura alguns sons de l'entorn. Tothom sap què representa tic-tac, mèu, bup-bup, nyan-nyan, muuu, clonc, etcètera. Idò bé, en japonès trobam una onomatopeia per a l'absència de soroll i és la següent: しん (shin).
Ël Cit Prinsi (piemontès)
 |
| Llibre en piemontès que m'ha enviat na Mertxe. (núm 205) |
A Léon Werth
I ciamo scusa ai cit për avèj dedicà cost lìber a na përson-a granda. I l'hai na scusa bon-a: costa përson-a a l'é l'amis pì car ch'ì l'hai al mond. I l'hai n'àutra scusa: chiel a peul capì tut, anche ij liber për le masnà. La tersa scusa a l'é che cost "grand" a stà an Fransa, a l'ha fam e a l'ha frèid. A l'ha pròpi bzògn d'esse tant consolà. E se tute coste scuse a basto pa, i veuj dediché cost lìber al cit che, un temp, chiel a l'é stàit. Tuti ij grand a son ëstàit mansà (ma pòchi a 'rcòrdo cola bela età). I coregio donca la mia dédica:
A Léon Werth
quand a l'era masnà
A finals de setembre m'arribà un llibre que feia anys que esperava amb candeletes, el piemontès. El fet d'haver-lo tengut en un parell d'ocasions prop del meu abast i no haver-lo aconseguit feia que el volgués més encara i ara, no fa gaire, em va arribar des de Navarra. Gràcies!
El piemontès és la llengua del Piemont. És romànica i gal·loitàlica (com ho són el llombard o l'emilià, però no l'italià) i té uns 2.000.000 de parlants tot i que sembla ser que els parlants d'occità i de franco-provençal al Piemont són també capaços d'enraonar en piemontès augmentant, així, el nombre de parlants, si tenim en compte els parlants que tenen aquesta llengua com a L1 i L2.
L'estatus legal del piemontès és singular a Itàlia: està normativitzat d'acord amb una gramàtica de 1963 i està reglat de manera que es pugui ensenyar a les escoles com a mínim durant una hora a la setmana a dins d'una assignatura-olla-de-cols on s'hi ensenya història, cultura i llengua del Piemont. Tot i així, tenir una normativa ortogràfica acceptada i poder-se ensenyar durant una hora setmanal a les escoles, no és gaire. És molt en comparació amb algunes altres llengües d'Itàlia, però és del tot insuficient per poder frenar la substitució lingüística constant a favor de l'italià, és també insuficient com per poder aconseguir que el piemontès sigui llengua d'acollida per als nouvinguts i, encara diré més, és insuficient per poder garantir que un parlant de piemontès pugui fer vida normal en piemontès al Piemont. És per això i per molt més que el teixit associatiu i participatiu és vital per a aconseguir que la llengua tingui un paper de normalitat a aquest racó dels Alps.
Ri ch'uti'ajpop (maia kaktxikel)
 |
| edició maia que m'envià na Mertxe. Gràcies! (núm 204) |
Chi re ma Leon WertNinsach numak chi kiwäch ri ak'wala' ruma re jun wuj re' xinya' pa rub'i' jun nimawinäq. Xa xe chi k'o achike ruma. Re jun nimawinäq re' ja re' ri jun nimawinäq. Xa xe chi k'o achike ruma. Re jun nimawinäq re' ja re' ri jun nimaläj wachb'il k'o chuwäch ruwach'ulew. K'o chik jun achike ruma: Re jun winäq re' ronojel niq'ax chuwäch chuqa' ri wuj kichin ak'wala', k'o chik jun achike ruma: re nimawinäq re' k'o Francia akuchi' nuq'axaj wayjal chuqa' tew. K'atzinel chi nikikuqub'a' ruk'ux. We ronojel re' man nik'atzin ta nwajo' ninya' re wuj re' pa rub'i' re jun numawinäq re' chi jun q'ij xok ak'wal. Konojel ri nima'q taq winäq xe'ok ak'wala' (estape' k'o k'ïy man noqa ta chik chi ke) Ninchojmij k'a ri ri' ri achoj pa rub'i' nub'anon wi re jun wuj re'.Chi re ma Leon WertToq k'a ak'wal na.
Avui viatjam fins Mesoamèrica i, més especialment a la zona centro-occidental de Guatemala, al poble dels katxikels. Record que Jesús Tuson comentava en els seus llibres que de la mateixa manera com ocorre amb la diversitat de la flora i la fauna, als tròpics la diversitat lingüística és on és també més rica i on s'hi concentren la majoria de les llengües parlades encara avui en dia i que, així com hom s'allunya del tròpic per acostar-se als pols, aquesta diversitat minva dràsticament. Un exemple excel·lent d'aquesta diversitat lingüística ho és la família de llengües maies. De fet, fins no fa gaire creia que el maia era una llengua però resulta ser-ne una família sencera.
Per parlar del maia com a llengua única hauríem de remontar-nos al primer o segon mil·leni abans de Crist. A l'inici de la nostra era aquesta llengua ja havia evolucionat en unes sis o set branques que entre els segles XI i XV havien derivat ja a la diversitat lingüística que té ara el maia més algunes llengües que els conquistadors castellans extingiren ja fos a colp d'espasa o de creu. El cas és que actualment ens trobam davant d'unes trenta llengües maies.
Per parlar del maia com a llengua única hauríem de remontar-nos al primer o segon mil·leni abans de Crist. A l'inici de la nostra era aquesta llengua ja havia evolucionat en unes sis o set branques que entre els segles XI i XV havien derivat ja a la diversitat lingüística que té ara el maia més algunes llengües que els conquistadors castellans extingiren ja fos a colp d'espasa o de creu. El cas és que actualment ens trobam davant d'unes trenta llengües maies.
L'ètnia katxikel està formada per uns 800.000 individus dels quals la meitat tenen la llengua katxikel com a llengua primera. El castellà hi és molt present essent, actualment, la llengua d'ús habitual de la meitat d'aquest grup maia. A més a més, pràcticament tots els parlants de katxikel són bilingües. Per contrarestar aquesta situació i procurar una certa normalitat, el katxikel és oficial a Guatemala (juntament amb moltíssimes altres llengües mesoamericanes) i existeixen diversos grups socials que promouen l'ús del maia entre la seua població.
Le peti prinçe (francès versió Ortograf)
 |
| Edició arribada des de Navarra gràcies a na Mertxe (núm 203) |
À Léon Werth,
Je demande pardon o-z anfan d'avouar dédié çe livre a une grande pèrçone. J'é une èqçquz çérieuz: çèt grande pèrçone è le mèyer amí qe j'é o monde. J'é une otre èqçquz: çèt grande pèrçone peu tou qonprandre, mèm lè livre pour anfan. J'é une trouazièm èqçquz: çèt grande pèrçone abite la Françe ou èl a fìn é froua. Èl a bezouin d'ètre qonçolé. Si toute çè-z èqçquz ne çufiz pa, je veu byin dédié çe livre à l'anfan q'a été otrefoua çèt grande pèrçoune, toute lè grande pèrçone on d'abor été dè-z anfan. (Mè peu d'antre èl ç'an çouvièn.) Je qorij donq ma dédiqaçe
À Léon Werth
qan-t il étè peti garçon.
Aquest llibre està escrit en francès. Francès normal i corrent com el que pugui ser parlat a Montréal o a París. Més enllà d'això, la seua particularitat és la manera com ha estat escrit. El llibre en qüestió és una edició duta a terme pel col·lectiu Ortograf que el que fa és proposar una nova ortografia per a la llengua francesa. Una ortografia que, segons ells mateixos defensen, s'aprèn amb 15 minuts. La intenció d'aquest col·lectiu és la de deixar enrere la manera actual d'escriure el francès. Consideren que és difícil.
Per a entendre'ns, entre catalanoparlants, parlaríem d'un grup de gonelles de primera generació, d'aquells que no qüestionen la unitat de la llengua però n'esborren i n'eliminen tot allò que puga fer-los tuf a tradició literària, a ortografia acceptada i aprovada per consens, i a conceptes com filologia o sentit del ridícul. El col·lectiu Ortograf, si no vaig errat, té el seu nucli dur al Québec i aspiren a, un dia, aconseguir que l'ensenyament del francès abandoni l'ortografia francesa actual per abraçar aquesta heretgia.
Se kual kòsê me perèsh mól bé
i per eshò fatch une kríd·dê
des d'ekí per êduptà ekêshe filusufíe
i abrassà se deseperissió de se rehó.
Tururú!
Маленькі прынц "malenki printz" (Bielorussenc)
 |
| Edició en bielorussenc arribada des de Minsk (núm 202) |
Леону Верту
прашу дзяцей прабачыь мне за тое што я прысвяцiў гетую кнiжку даросламу. Я маю сур´ёзнае апраўданне: геты дарослы - мой найлепшы ў свеце сябар. Ëсць у мяне i другое апраўданне: гэты дарослы здольны ўсё-ўсё зразумецью, нават дзiцячыя кнiгi. Але ёсць i трецяе апраўданне: гэты дарослы жыве ў Фрацыi, дзе цяпер голадна i холадна. I яму вельмi патрэбнае суцяшэнне. Калi ж усiх гетых апраўданняў не дастаткова, то, мабыць, я лепш прысвячу сваю кнiжку хлопчыку, якiм некалi быў мой дарослы сябар. Бо ўсе дарослыя былi спачатку дзецмi. (Праўда, мала хто з iх памятае пра гэта.) Так што я выпраўляю сваё прысвячэнне:
Леому Верту,
Калi ён быў Маленькі
El bielorús (o bielorrussenc) és un idioma eslau parlat a Bielorússia i, de forma minoritària, també a Polònia, Rússia, Lituània, Letònia i a un retall fronterer amb Ucraïna. Tot i així, el bielorús no té un ús homogeni a tot el seu país. Hi ha zones on la comunitat russòfona és major que la bielorussenca.
La russificació de Bielorússia és significativa. Si ens fixam amb les dades, si a l'any 1959 els bielorussencs representaven el 93% del país, el 1989 sols en representaven el 74% i, pocs anys després, al 1993 només eren ja el 63% de la població del país enfront d'una comunitat lingüística russa que se sent cada cop més còmoda, especialment a les metròpolis i àrees urbanes. A part d'això, sembla ser que un de cada cinc bielorussos ètnics (tot i sonar molt supremacista, s'usa aquest terme per diferenciar el nadiu bielorús del nouvingut esdevingut bielorús) té el rus com a llengua primera i el 80% de la resta de bielorussos el té com a llengua segona.
Això ens permet fer un retrat sociolingüístic de Bielorússia preocupant pel que fa a la salvaguarda de la seua llengua nacional, element fonamental per poder haver estat reconeguts, durant la URSS, com a nacionalitat diferenciada de la russa (de la mateixa manera que passa amb xuvaixos, tàtars, buriats, txetxens... la llengua els ha permès ser definits com a nacionalitats diferenciades a la russa a dins de la Federació Russa). Amb el cas de Bielorússia tenim un país on la llengua majoritària és el bielorussenc però pateix una situació de minorització lingüística i social per bona part de la població que parla aquesta llengua de manera que retrocedeix front el rus que, poc a poc però sense pausa, guanya terreny a les zones urbanes i entre els jóvens. A tot això, per si no fos aprou, cal sumar-hi l'administració del president bielorús, el senyor Aleksandr Lukaixenko, que des de 1994 du endavant una política obertament prorussa en detriment de la llengua i cultures bielorussenques. I això dins Bielorússia! Qui ho hauria de dir?!
Dar Khlumma Printz (alemany bavarès cimbri)
 |
| Edició en llengua címbria de la Lucerna llombarda (núm 201) |
Vor in Leone Werth
I vors vorzaing in khindarn zo haba geschribet ditza puach vor an eltarz mentsch. Ma i tragme auz khödante ke ditza eltarz mentsch iz dar peste tschell bode bån aft disa bèlt. Un darzuar magaz khön ke ditza eltarz mentsch mage vorstian allz di puachan vor di khindar o; un no, ditza eltarz mentsch lebet in Fråntscha, un iz hummare, gevrort un hatt an groazan noat z'soina darsböaget. Un azta allz ditza iz nonet genumma barte opfarn ditza puach in khinn boda ditza mentsch iz gest in an stroach. Alle di eltarn soin gest khindar in an stroach (ma bintsche gedenkhansen) asó bèksle moi vorschraib:
Vor in Leone Werth
Baldar iz gest a khinn
La llengua címbria és una parla germànica parlada al poble de Luserna, al sud de Trento i a quasi 100km al sud del Tirol italià. De la mateixa manera que l'alemany del Tirol, i el de la resta d'Àustria, la base del cimbri és bavaresa. Per tant, per parlar de cimbri toca parlar d'alt alemany bavarès meridional.
En concret, per anar al cimbri ens cal sortir del Tirol del sud (sobirania italiana), anar més enllà de Trento i a uns 50km al sud d'aquesta població trobam un llogaret anomenat Luserna. Per trobar els orígens d'aquest poble i d'aquesta variant alemanya tan especial, quasi esdevé un idioma per ella mateixa. De fet, és l'únic parlar del bavarès que està recollit a la Carta de les Llengües Minoritàries o Minoritzades com a llengua per se.
La història, però, és també llarga i s'endinsa en el temps. Resulta que entre els segles XI i XIII començaren a produir-se algunes migracions de bàvars a les terres de Vicenza i Verona. La majoria dels assentaments històrics d'aquests bavaresos en terres vènetes o emilianes han acabat assimilant la llengua romànica dels vesins però com en tota bona història, el protagonista no s'ajusta als cànons de la majoria i així és com apareix Luserna, que és un dels darrers llogarets on el bavarès hi és encara present des de l'Alta Edat Mitjana i per cert, hi és ben viu! Eixteix el Kulturinstitut Lusern, que són qui han fet realitat aquest llibre, els carrers estan escrits en cimbri i en italià i la població conserva la llengua amb orgull, cosa estranya a Itàlia.
El nom de la llengua el segellaren els humanistes italians que, al segle XIV descobriren que entre algunes muntanyes entre Verona i Trento s'hi parlava un alemany molt particular i diferent a l'alemany dels tirolesos i al d'altres pobles germànics. Llavors, aquests humanistes varen pensar que havien trobat pobles que conservaven la llengua de les tribus cimbres que arribaren a Itàlia al segle II dC! I des de llavors ençà heus ací l'endònim d'aquest idioma: cimbri. Tot i així, la teoria d'un poblament cimbri al segle XIV, o ara al XXI és impensable.
Per cert, s'estima que la llengua címbria la parlen entre 400 i 2000 persones. En groc al mapa s'hi pot veure els llocs on històricament s'hi ha parlat el cimbri. Els punts marcats en taronja fan referència als idnrets on encara la llengua hi és viva.
 |
| Afegeix la llegenda |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)