De Lytse Prins (frisó occidental)

Versió en frisó de l'editorial Elikser. Primera edició 2012
(núm 233)

Foar Léon WerthBern sille it, hoopje ik, goed fine dat ik dit ferhaal oan in grutminske opdroegen ha. Ik ha der in goede reden ta: dit grutminske is de bêste freon, dy't ik ha op 'e wrâld. Ik ha noch in reden: dit grutminske begrypt alles, ek bernebocken. Ik ha in tredde reden: dit grutminske wennet yn Frankryk dêr't er honger en kjeld lijt. Hy  hat echt ferlet fan treast. En as dat noch net genôch is, dan wol ik dit ferhaal wol opdrage oan it bern dat dy grutte man eartiids west hat. Alle grutte minsken ha earst bern west. (Mar in inkeling kin it him yn 't sin bringe.) Ik ferbetterje dus myn opdracht:Foar Léon WerthDoe't er in lytse jonge wie.

El frisó occidental, o simplement frisó, és parlat al nord dels Països Baixos a la regió coneguda amb el nom de Frísia. A inicis del segle XXI aquesta llengua comptava amb més de 450.000 parlants en una regió que voreja els 700.000 habitants. Això situa el frisó occidental en una posició molt més avantatjosa que la resta de varietats frisones parlades a Alemanya (saterlandès: Die Litie Prins, i els parlars septentrionals: Di latje prins).

Amb tot això, la salut del frisó als Països Baixos és, segons la UNESCO, vulnerable. Sí que és cert que la llengua és entesa pel 90% de la població de Frísia i que és la llengua materna del 55% dels seus habitants. Tot i així, hi ha un grup important d'habitants que tenen el frisó com a segona llengua i que són capaços de parlar-la. 

Tot i això, per diverses raons, la regió de Frísia és la que encapçala els rànquings d'emigració interna al país. Són molts els frisons que han abandonat la seva terra en els últims seixanta anys per anar a zones més pròsperes dels Països Baixos. Es calcula que potser hi ha fins a 150.000 parlants de frisó fora de Frísia, fins i tot, alguns d'ells, a l'estranger. Els grups més importants de frisons fora del país es troben al Canadà, als Estats Units, a Austràlia i a Nova Zelanda. 

Actualment el frisó compta amb un estatus legal prou bo en comparació amb la majoria de llengües minoritzades arreu d'Europa. És cooficial a Frísia juntament amb el neerlandès i és present a les escoles i en l'administració.

El frisó occidental és la llengua continental més propera a l'anglès. Al mapa està marcat amb el blau més fosc.