Ël Pëtit Prēce (picard borain)

Exemplar numerat. El 27 d'un tiratge de 700.
(núm 223)
                                                 
Pou Léon Werth
Dë d'mande pardon a lès-infants d'awó scrit ç' lîve ci pou 'ne grande djint. D'è ¡me série^se èscûse: ç' grande djint la, c'èst l' mèyeû d' tous lès-amis' quë d'ê su ç' monde ci. D'ê có 'nne ôte èscûse: ç' grande djint la pwét tout comprinde, minme lès lîves pou lès-infants. D'é 'ne twâsième èscûse: ç' grande djint la d'meûre in France, ayu ç' qu'èle a fégn èyét fród. Èle a bié dandjér d'ète ërconsólêe. Si i n'd'a gné có asséz insi avé tous cès-èscûses ci, d' vè bié scrîre ç'lîve ci pou l'infant quë ç'grande djint la a sté ci pus timpe. Tous lès grandés djins couminch'té pa ète dès-infants -mès i n'd'a gné 'ne masse qui s'in ramint'vwat'té-. Adon, ëd canje ëm' dédicace:
Pou Léon Werth
Quand il-ēt én p'tit djambót.


El borain és el nom que rep el picard parlat a la regió de Borinage, a la zona on es troba la ciutat de Mons. Si ja és mal de determinar amb precisió quants parlants de picard hi ha en general entre França i Bèlgica, més ho és encara poder donar una xifra referent als parlants de picard borain. El que sí se sap és que, aproximadament hi ha uns 700.000 parlants de picard repartits per tota la Picardia a banda i banda de la frontera. També he vist que la ciutat de Mons té uns 90.000 habitants de manera que, tenint en compte que els parlants de qualsevol llengua romànica que no sigui la francesa acostumen a no ser mai més del 30% de la població total, i això en els millors casos, Potser puguin haver-hi uns 40.000 parlants de picard borain si comptam Mons i rodalies. El picard és la llengua romànica més septentrional de tota la Romània. Més enllà de la Picardia, els bàrbars. 

Entre les llengües d'oïl, el picard n'és una que ha tingut tendència a evolucionar d'una forma més independent que no els altres oïls que clarament han anat assimilant-se amb el francès modern. Podria dir-se que el picard és una d'aquestes parles que millor conserva les seues característiques lèxiques, gramaticals i també fonològiques. Així, per exemple, si la majoria de parlars francesos usen variacions de cheval per a dir cavall, el picard diu keval mantentint el so -K- intacte.