 |
| Llibre en alsacià editat a Estrasburg (núm 242) |
Fer d'r Léon WerthIch hoff, dàss d'Kinder mer verzeije well des Büech in r'e grosse Person gewidmet isch. Ich hà e richtigi Exküs: die gross Person isch d'r bescht Frend, wo ich uf dare Walt g'het hà. Ich hà oi noch e àndri Exküs: die gross Person kàt àlles versteh, sogàr Kinderbiecher. Ich hà noch e dretti Exküs: die gross Pwerson wohnt in Frànkrich, wo sie Hunnger un kàlt het. Sie brücht Troscht. Un wenn àlli die Exküse net lànge, wel i garn dàs Büech im Kind widme, wo die gross Person emol gse isch. àlli grosse Persone sin z'erscht Kinder gse (Àwer wenig wesses noch). Üs dam Grund düew i di Widmung eso üsschriwe:Fer d'r Léon Werthwo ar noch e kleine Büe gse isch
L'alsacià és el nom que reben el conjunt de parlars germànics d'Alsàcia, regió fronterera entre Alemanya i França a través d'on ha anat mudant la frontera entre ambdós estats en diverses ocasions. Dialectalment l'alsacià forma part del grup alamànic de l'alt alemany i està fortament emparentat amb l'alemany suís de Basilea (Dr gläi Brinz).
Actualment es compta que hi ha aproximadament 1,5 milions de parlants d'alsacià. La denominació popular i oficial de la llengua és la d'alsacià i hi ha un sentiment molt fort d'unitat i particularitat lingüística entre els alsacians. Aquesta percepció de l'alsacià com a idioma propi d'Alsàcia i diferenciat de les altres llengües germàniques és present i popular entre els alsacians però remet únicament a raons sentimentals i no pas lingüístiques ja que hi ha parlars pràcticament idèntics a l'alsacià al costat alemany de la frontera i, a part, no tot l'alsacià forma una unitat dialectal, al nord d'Alsàcia l'alemany que s'hi parla és una variant dialectal de l'alemany-central.
A part de tot això, la vitalitat de l'alsacià ha estat molt elevada fins després de la II Guerra Mundial. Des d'aleshores aquesta llengua ha anat reduint el seu espai cada cop més a àmbits familiars i d'ús informal i ha començat a patir un procés de substitució lingüística. Aquesta pèrdua de la llengua pròpia és evident especialment a les zones urbanes i entre les generacions més joves, especialment al sud d'Alsàcia.
Els alsacians mostren un sentiment de pertinença a França molt fort, en part això està ajudant a que de mica en mica abandonin l'alemany. Tot i això, hi ha un moviment cultural i polític en defensa de la llengua -alsaciana-, i la situació d'aquesta a l'ensenyament i als mitjans de comunicació escrits és bona si es compara amb les altres llengües minoritzades de França. A part, l'alemany estàndard mai no ha arribat a implamentar-se del tot a Alsàcia, cosa que significa que mai no ha arribat a ser una llengua parlada i que la llengua escrita ha de competir amb un ús molt important de la variant local.
