 |
| El primer llibre de 2018, el romanx grisó (núm 246) |
A Léon WerthJau dumand per perdun ils uffants d'avair deditgà quest cudesch ad in creschi. Jau hai ina stgisa seriusa: quest creschi è il meglier ami che jau hai sin quest mund. Jau hai anc in'autra stgisa: quest creschi è bun da chapir tut, perfin ils cudeschs per uffants. E la terza stgisa: quest creschi stat en Frantscha, nua ch'el ha fom e fraid. El ha grond basegn da vegnir consolà. Sche tut questas stgisas na tanschan betg, vi jau deditgar quest cudesch ad el cur ch'el era anc in uffant. Tut ils creschids èn stads uffants ina giada (dentant mo paucs sa regordan anc da quai). Jau curregel pia mia dedicatziun e soriv:A Léon Werthcura ch'el era anc in mattet
El romanx, conegut també com a rètic, grisó o retoromànic, és una llengua parlada per unes 60.000 persones a diverses zones del cantó dels Grisons, a Suïssa. El romanx forma part de la branca de llengües retoromànica juntament amb el ladí (L Pitl Prinz) i el furlà (Il piçul princip).
És llengua cooficial al cantó dels Grisons d'ençà 1794; quarta llengua nacional a Suïssa des de 1938 i, després d'un referèndum el 10 de març de 1996, el romanx fou reconegut com a idioma oficial a Suïssa juntament amb l'alemany, el francès i l'italià a l'artícle 70 de la Constitució suïssa. És la llengua habitual del 0,9% de la població suïssa i la del 13% de la gent que viu al cantó dels Grisons. A part, tal i com passa normalment a les zones muntanyoses, la diversitat dialectal entre valls és destacable. Es compta que el romanx té cinc dialectes. L'any 1982 es va aconseguir estandarditzar la llengua i ho feren agafant de base tres de les cinc variants romanxes. El resultat és el que es coneix com a romanx grisó, o simplement romanx.
Pel que fa a l'oficialitat de la llengua, es procura que sigui abastable a tots els nivells de la societat, tant públics com privats, almenys a les zones on s'hi parla el romanx. A part, el Banc Nacional Suís va plantejar la possibilitat d'incorporar textos en romanx als bitllets l'any 1956 i va ser quan sortiren d'impremta els nous bitllets, al 1976, quan finalment sí que va introduir-se el romanx al paper moneda.
Un intent no reeixit d'incorporació del romanx va produir-se entre el 1988 i el 1992 quan es va mirar d'introduir el romanx com a llengua d'ús intern a l'exèrcit. L'ús oficial del romanx a l'exèrcit cessà pocs anys més tard. Algú pot imaginar-se un tracte tan igualitari entre llengües al regne d'Espanya?
