 |
| Exemplar perusà que m'ha fet arribar n'Anna R. Moltíssimes gràcies! (núm 250) |
Ta Leone Werth
Chiedo scusa tai fioli d avé fatto la dedica de stó libbro ta uno grande. Ma ciò na bona scusa: sta persona grande è l solo amico che ciò al mondo. Ciò anche n antra scusa: sta perzona grande acapisce gni cosa, anche i libbri pei fioli. E ciò anche na terza scusa: sta perzona grande sta n Francia e à fame e sente freddo. Lu à bisogno d(e) qualcuno che l consola. Si tutte ste scuse n v(e) bast(o)no alora farò la dedica de stó libbro tal fiolo ch era na volta sta perzona grande. Tutti i grandi prima ènno stati fioli. (Bensì èn pochi quilli ch(e) s(e) n arcord(o)no). Alora correggo la mi dedica:
Ta Leone Werth
quan ch era n frego cinino.
El perusà (perugino en italià) és una variant del dialecte umbrià de l'italià. És parlat per devers unes 250.000 persones a la ciutat de Perusa i a les poblacions limítrofes. El dialecte sembla ser que és ben lluny de defallir. És ben viu a les zones urbanes i a la capital, Perusa, la parla encara hi és ben present, en part gràcies a la feina duta a terme per nombrosos poetes locals i estudiosos de la llengua que no han permès que el perusà fineixi al convertir-se en una simple parla per enraonar a la cuina.
El 2006 nasqué l'Accademia del Donca, que a hores d'ara fa de valedor del perusà i ha establert unes normes ortogràfiques determinades amb les quals ja hi ha estat escrita aquesta versió de El petit príncep que es mostra amb fragment inclòs.
Després del perusà la següent variant úmbria més destacable pel que fa a nombre de parlants és la parla de Terni que té també, com per variar a Itàlia, versió petiprincipesca anomenada Lu Principe Picchjrillu.
