 |
| Edició que m'ha fet bastar en Juan Carlos Solís des de Mèxic (253) |
Ra Leon WerthDi adi ra mpumbate ya bÄtsi po ra nge'a sta hñum'i nuna mfist'of' n'a ra jä0i ra ndäk'ei. Di petsi n'a ra hoga njot'utsa: nuna jä'i ra däk'ei ge'a ra hoga ntsits'i ge di petsi ha gatho ra ximhai. Di petsi man'a ra njot'utsa: nuna jä'i ra däk'ei tsa da ent'amfeni gatho; hangunayabu nuna jä'i ra däk'ei tsa da ent'amfeni gatho: hangunayabu ya mfist 'ofo pa ya bätsi. Di petsi n'a ra nhñu ra njot'utsa: nuna jä'i ra däkei b'ui nuni Francia, habu tsudi ra thuhu Njabu gatho nuya njot'utsa hinga ndunthi, di ne da hñum'i nuna mfist'ofo ra bätsi ge nuna jä'i ra däke'i ge mi nbätsi man'a ra mapa. Gatho ya jÄ'i ya däk'ei za b'ui dega nbätsi ma met'o. (Pe n'a tuki ya jä'i ri beni). Hänge di yopahoki ma hñum'i.R Leon Werthnub'u mbri nbätsi
L'otomí és una llengua ameríndia parlada al centre de Mèxic. Comparteix filiació lingüística amb altres llengües mesoameríndies com el totonaca, el maia o el nhàuatl. Quan es parla d'otomí en realitat s'ha de parlar de llengües otomines ja que hi ha una diversitat interna molt elevada entre els parlants d'àrees diferents.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica de Mèxic l'otomí té 291.722 parlants repartits en diverses àrees del centre de Mèxic essent la setena llengua ameríndia més parlada de Mèxic. D'entre aquests parlants el 6% és monolingüe i desconeix la llengua castellana. Segons els diversos cens que ha anat fent Mèxic a la seva població indígena, En els darrers 20 anys l'otomí ha perdut 20.000 parlants.
Els parlants d'otomí han minvat en els darrers anys. Aquesta reducció dels parlants d'otomí es deu a la migració des de les comunitats d'origen i a la urbanització del seu territori ètnic, que els imposa la necessitat de conviure amb una població exclusivament castellanoparlant en la seva majoria.
La reducció de la comunitat lingüística otomí també és resultat dels processos de castellanització als quals han estat sotmesos tots els pobles indígenes de Mèxic. La castellanització dels indígenes a Mèxic s'ha entès per molt temps com un procés substitutiu, és a dir, que implica la renúncia a l'ús de la llengua materna per poder obtenir competència lingüística en la llengua espanyola.
La castellanització dels indígenes es va presentar com una alternativa per integrar als indígenes a la cultura nacional mexicana i per millorar les seves condicions de vida. No obstant això, els programes d'educació indígena en castellà han estat desacreditats pels crítics perquè impliquen, d'una banda, la pèrdua de la llengua nativa i, d'altra banda, no han servit per millorar la qualitat de vida de les comunitats indígenes però sí per dur a terme polítiques lingüicides que han dinamitat la cohesió de moltes comunitats no hispanoparlants a Mèxic.
La difusió que es fa de l'otomí és escassa. Apareixen algunes publicacions esporàdiques destinades a l'ensenyament a primària. A part d'això la llengua és del tot inexistent a la televisió local i just es pot sentir una mica en algunes emissores de ràdio d'alguns punts molt concrets com Cardonal (Huasteca) i Tuxpan (Michoacán).
Distribució de l'otomí a inicis del segle XXI
