 |
| Edició en furlà occidental, edició Tintenfass (núm 267) |
Par Leon Werth
I ghi domandi perdòn ai frutùs par vèighi dedicàt chistu libri a un grant. I ài na buna scusa: chista persona granda a è il miej compaj ch'i ài in tal mont. Ma i ài 'n altra scusa: chista persona granda a è buna di capì dut, encja i lìbris paj frutùs. I ài encja na tersa scusa: chista persona granda a vìf in Fransa, indulà ca sufrìs fan e frèit. Par chèl a à bisugna di vignì consolada. Se chisti scùsis a no bàstin, i vuej alora dedicà stu libri al frutùt cal era na volta chista persona granda. Dùtis li persònis gràndis a èrin na volta frutùs. (Ma pùcis di lòu a si recuàrdin.) I cambiej duncja la me dèdica:
Par Leon Werth, cuant cal era frutùt.
El furlà és una llengua romànica parlada al nord-est d'Itàlia i pertany al grup de les retoromàniques, igual que el ladí o el romanx. El furlà es parla a la zona de Friül-Venècia Júlia i té aproximadament uns 600.000 parlants.
El llibre d'aquest post està escrit en un dialecte de la llengua furlana, concretament en furlà occidental i es parla a la riba occidental del riu Tagliamento. A diferència dels altres dialectes furlans, a l'occidental li manquen les vocals llargues i mostra una certa influència de la llengua vèneta pel sud i les varietats de més al nord, muntanyoles, tenen més contacte amb el ladí.
