 |
| Edició en croat molisià o na-našu (núm 266) |
Za Léon Werth
Sa skuzivam s tunimi diciami ka sa dedika ovi libar jenomu čeljadu velkomu. Jimam jenu skuzu seriju: Ovi čeljada velki je nabolji mičicja ka jimam na Sfit. Jimam drugu skuzu: Ovi čeljada velki more razumit tuna, pur libra za dicov. Jimam pur jenu tèrc skuzu: Ovi čeljada velki živi Lafrandža, di je lačan aš jima zimu. Jima čuda bezanja za bit kumolan. A si tuna ove skuze ne baštaju, bi tija dedikat ovi libar ditatu ka ovi čeljada velki je bija prije. Tuna one velke su bil dica jenu votu. (Ma mala do'njihi sa arkordaju). Zato ja kuredživam moju dediku:
Za Léon Werth, kada biša dita.
Els fragments que poden llegir-se a continuació són l'inici del primer capítol de Le Petit Prince escrits en serbi, croat i croat molisià respectivament. Tot i les múltiples similituds entre el text serbi i el croat, aquestes dues parles actualment són considerades dues llengües independents. En canvi, tot i no haver-hi tantes semblances a l'hora de comparar els fragments segon i tercer, el croat i el croat molisià són considerats dues parts d'un mateix idioma.
Jednom, kada mi je bilo šest godina, video sam čudesnu
sliku u nekoj knjizi o prašumi. Knjiga
se zvala „Istinite priče”.
Serbi
Kad mi je bilo šest godina, vidio sam jednom prilikom
jednu veličanstvenu sliku u nekoj knjizi o prašumi koja
se zvala »Istinite priče«.
Croat
Jenu votu, kada jimahu šest gošti, utra jena libar
zgora Dubrave Verdžine, ka
sa zovaša «Fata Živjane».
Croat molisià
Si algú és aficionat al secessionisme lingüístic, els Balcans seran la seva meca. Sovint s'ha dit que serbi, croat, bosnià i montenegrí són quatre maneres d'enraonar una mateixa llengua. Si aquesta manera atomitzada de parlar l'eslau meridional, una llengua sense nom, no s'ha atomitzat més encara entre ètnies i nacionalitats. Poc a veure tenen un bosnià musulmà amb un senyor de Voivodina, ortodox. De tota manera, per poc o molt que tinguin a veure els uns amb els altres és un fet inqüestionable és que el que parla a les ciutats de Podgorica, Zagreb, Belgrad o Tuzla són variants d'una mateixa parla. Com tot idioma té variants parlades per diverses comunitats. El que ha passat aquí, en gran part, és que cada ètnia eslava s'ha fet seva la llengua per enfortir així la seva cohesió nacional. Grans o petites, les llengües formen nacions amb gentilici: portuguesos, francesos, anglesos, catalans, valons, èuscars, eslovens...
És per aquesta raó ètnica que el croat molisià, la llengua que avui ens ocupa, és considerada croat. Bé varen ser croats els qui viatjaren fins la província de Molise. Els eslavo-molisians són els algueresos dels croats. Una comunitat lingüística isolada a Itàlia que hi va arribar fa segles i segles i que allí s'ha mantingut i ha evolucionat d'una forma no necessàriament igual a la de la resta de domini lingüístic.
Aquesta parla es pot sentir a tres municipis de la província de Molise i són Mundimitar, Filič i en menor mesura a Kruč. Allà és habitual sentir anomenar la seva llengua com Na-jezik, que vol dir la nostra llengua, o bé Na-našu, que vol dir a la nostra manera. Un altre cop ens trobam davant d'una llengua aparentment sense nom. Tot i això, el nom no fa la cosa i per ara és un dels menors problemes als que s'enfronta la comunitat croata molisiana. Actualment la Na-jezik és parlada per un milenar de persones segons Ethnologue. Ni Itàlia ni l'administració local ha mogut mai cap fitxa pel reconeixement ni la protecció d'aquesta parla.
La seva història remet a la darreria del segle XV. En aquell moment els colonitzadors croats d'aquest indret eren refugiats que fugien de la guerra que perpetraven els invasors i conqueridors turcs a la península balcànica. 600 anys d'història croata que penja d'un milenar de persones, la major part dels quals, amb edat avançada. Es compta que al segle XIX hi havia aproximadament uns 10.000 parlants de croat molisià, xifra que contrasta amb els 1.000 que resten al començament del segle XXI.
Parlar de croat molisià és parlar d'un model de llengua eslava meridional quasi exempta de lèxic d'origen turc tot i que sí que és cert que s'ha vist influïda en molts aspectes per l'adstrat romànic que l'envolta.
