 |
| Edició en persa dari (núm 279) |
Aquest és un llibre bastant especial per a mi. Està escrit en persa dari, que és la manera com els afganesos anomenen la seva manera de parlar el persa que és, juntament amb el pashto, llengua oficial del país. Es calcula que dels 100 milions de parlants de persa, 15 milions parlen dari. Els parlants s'estenen des de la frontera iraniana fins la del Tadjikistan, on també s'hi parla una altra variant del persa. És la llengua de pràcticament el 60% de la població afganesa i, entre les poblacions de llengua dari del país, Kabul n'és la més important.
Afganistan és un país conegut mundialment per la guerra començada l'any 2001 i oficialment acabada el 2014, tot i haver-hi encara tropes estrangeres al país i ràtzies que sumen el marcador dels morts entre els múltiples bàndols.
 |
| Fuencisla amb el llibre ja editat, a Afganistan. |
L'any 1977 un afganès anomenat Ghulan Sakhi va traduir per primera vegada aquest llibre al persa dari. Tot i així, de llibres en dari no va arribar-se'n a poder repartir ni vendre cap ni un. Guardats en caixes a casa seva es perderen sota el foc i les flames per una bomba a l'inici de la guerra. Sakhi en aquell moment era a l'estranger i així salvà la vida.
Va ser durant aquest conflicte que una col·leccionista espanyola anomenada Fuencisla Gozalo conegué la història de Ghulan Sakhi, convertit en director de l'Escola Diplomàtica de Kabul i més tard fou membre del Ministeri d'Assumptes Exteriors d'Afganistan.
Així va ser com Fuencisla es posà en contacte amb Ghulan Sakhi, aconseguí finançament per dur endavant una tirada de 5000 exemplars per repartir a l'Afganistan i contactà amb el Ministeri de Defensa espanyol perquè la ajudessin a repartir els llibres entre la població civil, a escoles i a biblioteques. En aquesta història les peces anaren encaixant correctament unes damunt les altres i al cap de poc temps, al 2010, sortien els primers exemplars d'aquest llibre que, ara sí, podria ser llegit al país.
Fuencisla viatjà a l'Afganistan per no perdre's el desenllaç d'aquesta aventura i l'exèrcit espanyol recorregué part del país carregats amb llibres per repartir. Va ser també tot un èxit i una victòria per Ghulan Sakhi que, 30 anys més tard pogué veure com la seva traducció era llegida per milers de nens afganesos. Sakhi considera, i amb molta raó, que per tal d'evitar que el jovent acabi en camps d'entrenament talibans l'educació i l'ensenyament hi juguen un paper cabdal.
Després de veure la devastació de la guerra i la falta d'escoles que hi ha a qualsevol lloc després que les bombes ho aplanin tot, amb unes converses entre Fuencisla, uns ministres afganesos i diverses persones més, es decidí crear la Fundación Cometa per recaptar fons per a la construcció d'una escola a Kabul.
